Cada dilluns que es perd, de Jordi Roig

La nostra vida arrenca de matí, un dilluns qualsevol, amb dues culleradetes al cafè i amb el qual comencem de zero però amb la primavera, amb l’alfa i el gener, que són entrades simbòliques per inaugurar els cicles vitals. Amb Cada dilluns que es perd el poeta s’endinsa en l’espai observat i viscut, capta les aromes i el contorn dels objectes de la seva quotidianitat. Són setanta poemes incontestables. Alguns d’abast general i d’altres, és clar, d’abast particular perquè expliquen el seu dia a dia. Des del cafè de cada dilluns fins a cadascuna de les oportunitats viscudes, i de les perdudes!, que ha tingut. Convoca el silenci i la visió fotogràfica de l’interior d’una casa per explicar l’absència i el buit. També l’amor, la família, l’amistat i el temps tenyeixen els seus mosaics poètics. Tot seguit n’extreu una màxima, un pensament, una síntesi de vida que ens acompanya, que ens reconforta emocionalment. Se serveix d’un to proper i còmplice amb nosaltres, els seus lectors, perquè el nostre jo també vol companyia.


Jordi Roig Pi (la Palma de Cervelló, Barcelona, 1957) treballa, encara, al seu video-club. Actualment és tècnic de Cultura de l’Ajuntament de la Palma de Cervelló. Ha cursat estudis de poesia l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Va exercir de músic en una orquestra de ball durant més de vint anys. Escriu poesia des dels 16 anys i ha guanyat diversos premis literaris. Ha publicat: Contraban de silenci, Viena Edicions (2001); Intempèrie, Viena Edicions (2004); El melic de les teranyines, Editorial Malhivern (2006); Sota el perímetre del vent, March Editor (2008), i Després del tacte, Perifèric Edicions (2010). L'any 2011 publica la seva primera novel·la La noia d’aire blau, Stonberg Editorial i l’any 2014, Un segon després de Praga, Editorial Gregal. 

La presentació anirà a càrrec de Tomàs Arias (poeta) i Jordi Castelló (editor). Amb lectura de poemes a càrrec de Sílvia Bel.