La prosa de la vida, de ​Joan-Carles Mèlich

En aquest segon lliurament dels seus Fragments filosòfics, el filòsof i escriptor Joan-Carles Mèlich reflexiona a fons sobre la condició contingent, incerta i finita de l'ésser humà a partir del que anomena una filosofia literària: una filosofia que recorre més a les imatges i figures de la ficció que als conceptes i categories de la metafísica. Es tracta d'un pensament del singular, el temps, les situacions i les relacions. I és que parlar de la prosa vol dir —segons Milan Kundera— parlar del caràcter concret, quotidià, corporal, de la vida.


Joan-Carles Mèlich (Barcelona, 1961) és doctor en filosofia i lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, on també excerceix de professor titular de filosofia de l'educació. Entre els seus llibres, destaquen Filosofía de la finitud (Herder), La lliçó d'Auschwitz(Publicacions de l'Abadia de Montserrat), Ética de la compasión (Herder) i Lógica de la crueldad (Herder). A Fragmenta ha estat un dels curadors del llibre Emparaular el món. El pensament antropològic de Lluís Duch i hi ha publicat La lectura com a pregària. Des de fa quinze anys s'ha dedicat a elaborar una «filosofia antropològica de la finitud» en les seves diverses expressions: el cos, el símbol, l'alteritat, la memòria, el desig, la contingència, el silenci i la mort. Un lloc especialment important en aquesta filosofia l'ocupa l'ètica, entesa com una relació en la qual l'apel·lació de l'altre trenca l'ordre moral, els projectes i les expectatives del jo.

Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, i Joan-Carles Mèlich, professor de filosofia de l'educació a la UAB, presentaran el llibre. L'acte serà introduït per Ignasi Moreta, professor d'humanitats a la UPF i editor de Fragmenta.

Entrada lliure. Aforament limitat.