Saltar a: Contenido � | Pie de la página � | Menú principal �


La Central del Raval

L’arbre del eriçó i altres contes de la bona nit,
Antonio Gramsci

Icaria Editorial

Divendres, 15 de desembre de 2017, 18h30 La Central del Raval (Aula)
Dos nens i alguns animals són els protagonistes d´aquestes 10 rondalles que Antonio Gramsci li va escriure als seus fills, Delio i Giuliano, i a la seva esposa, Iulca Schucht, des de la presó, i que van ser escrites en forma de cartes per mantenir la relació amb la seva família.
Els contes van ser seleccionats dels llibres de Gramsci: L´arbre de l´eriçó(1948), Apólogos i petits contes de Torí (1980) i de Petits contes de Ghilarza i de la presó (1980). Parlen d´eriçons a la caça de pomes, de galledes amb crancs i pececitos, de batalles entre corbs i mussols, de guineus molt astutes que les hi tenen amb camperols i potrillos indefensos, del joc de dames, de la llibertat en el dibuix, de l´escola i de fills que creixen, d´homes que cauen i ressorgeixen. Són relats plens de fantasia, adequats per a un públic infantil i juvenil, que proposen un rerefons caracteritzat per una forta i clara dimensió ètica, de lluita entre el Ben i el Mal, entre el que és just i no, els opressors i els oprimits. Escrits com a al·legories de la realitat que funcionen com a eines utilitzades per Gramsci per explicar, com si es tractés d´un joc infantil, la vida i les seves controvèrsies.
El llibre, a més de ser publicat en quatre idiomes (castellà, italià, català i sardo) i il·lustrat per Claudio Stassi, va acompanyat per les introduccions de l´escriptora barcelonina Rosa Regás i de l´investigador sardo de la Universitat de Càller i International Gramsci Society, Mauro Pala. L´edició ha estat sota la cura de Marcello Belotti.

Antonio Gramsci (Cerdeña, 1891 - Roma, 1937), filósofo, político y periodista marxista italiano, fundador del Partito Comunista de Italia. En 1926, siendo diputado del Congreso Italiano, fue encarcelado por el régimen fascista de Benito Mussolini hasta 1934. Durante esos años bajo prisión escribió su emblemática obra filosófica y política, Cuadernos de la cárcel [Quaderni del carcere], con la que revolucionó la idea de comunismo en un sentido anti-estalinista. Sin embargo, estos textos de gran proyección política del autor, escritos durante esos años en cautiverio, fueron acompañados de una escritura más íntima y personal, plasmada en las más de 60 cartas-fábulas que les escribió a modo de correspondencia a sus hijos y esposa. Sus ideas expresadas en sus diversas publicaciones, sobre teoría marxista, teoría educativa y crítica, son contribuciones fundamentales para el pensamiento contemporáneo en torno a la hegemonía, la subalternidad, la conciencia de clases, la intelectualidad, el historicismo, el materialismo histórico, etc.

Saltar a: Contenido � | Pie de la página � | Menú principal �