Mèlich i Forcano, cara a cara. A propòsit de 'La lectura com a pregària' (Fragmenta) i 'Ciència exacta' (Proa)

El dijous, 14 de maig, a les 19:30h, se celebrarà una conversa amb els autors al voltant dels llibres La lectura com a pregària (Fragmenta) de Joan-Carles Mèlich, professor titular de filosofia de l'educació a la UAB, i Ciència exacta (Proa), de Manuel Forcano, poeta, traductor i hebraista, moderats per Ignasi Moreta, professor d'humanitats a la UPF i editor de Fragmenta. 

El filòsof Joan-Carles Mèlich aplega a La lectura com a pregària un total de 262 «fragments filosòfics» procedents dels seus quaderns de notes. Es tracta d’una reflexió sobre la lectura, l’escriptura, la distinció entre moral i ètica, el sentit, Déu, l’infern, la compassió, la intimitat, la finitud, el desig, el perdó, les víctimes, la mort…, en un gènere que defuig les categories i opta per les escenes, les imatges, les metàfores. Mèlich ens ofereix, en definitiva, «un pensament fragmentari, obert, no sistemàtic, contrari a la lògica metafísica».


La poesia de Manuel Forcano sovint presenta motius o referents històrics i culturals de l’Antiguitat que contrasten amb la quotidianitat sovint vulgar del present. L’erudició penetrant dels seus versos, però, s’expressa amb una senzillesa de to i de formes que li han permès connectar bé amb el públic, a qui Forcano simplement explica, amb una veu autobiogràfica sense pretensions de cap mena, allò viscut, allò gaudit, allò perdut. L’amor, el desig i la nostàlgia del passat gloriós que no ha de tornar, són els grans temes de la seva poesia tal com testimonien els seus darrers llibres:El tren de Bagdad (2003), Llei d’estrangeria (2008) i Estàtues sense cap (2013). A Ciència exacta, sense abandonar els seus temes habituals, Forcano sembla més reflexiu i presenta amb més sobrietat els seus paisatges del Pròxim Orient, sempre evocadors d’amors i de sensualitat, on el mateix fet creatiu del poema com a receptacle de memòria és protagonista.

Entrada lliure. Aforament limitat.