Res com un bon llibre

Mi Londres, de Simonetta Agnello Hornby

<em>Mi Londres, </em>de Simonetta Agnello Hornby
1.12.2015
19:30h
La Central (c/Mallorca)

Mi Londres, de Simonetta Agnello Hornby

Quan Simonetta Agnello Hornby va arribar per primera vegada a Londres, al setembre de 1963, tenia divuit anys. I des de llavors no ha abandonat la ciutat, excepte per passar els estius a la seva Sicilia natal. Aquest llibre és un homenatge a la seva ciutat: és el Londres de Simonetta Agnello Hornby, el Londres tolerant i democràtic que rep a la gent de totes les ètnies i li dóna la possibilitat de treballar, el Londres que no para de créixer i està en constant moviment, el Londres que palpita i sorprèn, i sempre està disposat a oferir alguna cosa nova al visitant.

 
L'autora acompanya al lector als petits museus, a passejar pels parcs, a les seves llibreries preferides, a visitar determinats barris de la ciutat com Brixton, on va exercir d'advocada durant uns anys. I no només això, també descriu com són els anglesos, com viuen, què mengen i què pensen, un retrat molt particular de la vida dels londinencs.
 
Mi Londres és, a més a més, en paraules de l'autora, un homenatge a la figura de Samuel Johnson, un dels intel·lectuals més distingits de la història anglesa que, en 1757, procedent de Lichfield, va arribar a Londres a peu a la recerca de feina, i la vida del qual coneixem per l'esplèndida biografia que va escriure d'ell el seu amic James Boswell. Johnson va dir: «Cuando un hombre está cansado de Londres, también está cansado de vivir, porque Londres ofrece todo aquello que la vida puede dar».

Simonetta Agnello Hornby neix a Palermo en 1945. Des de 1972 viu a Londres, ciutat on treballa com a advocada. Va ser presidenta, a temps parcial i durant quasi una dècada, del Special Educational Needs and Disability Tribunal. Des de 2012 col·labora amb la Global Foundation for the Elimination of Domestic Violence. Com a escriptora compta amb una extensa obra narrativa. La seva primera novel·la, La Mennulara (2002), va ser èxit de vendes i la va consagrar com a escriptora. Posteriorment va publicar La tía marquesa (2004), Boca sellada (2007), Entre la bruma (2009), La monja y el capitán (2010) i El veneno de las adelfas (2013). Ha publicat, a més a més, Un filo d’olio, La pecora di Pasqua (2012) i Il pranzo di Mosè, en col·laboració amb la seva germana Chiara Agnello.

Amb la presència de l'autora i Mónica Monteys, directora editorial de Gatopardo Edicions.
 
Les cookies són importants per a tu, influeixen en la teva experiència de navegació, ens ajuden a protegir la teva privadesa i permeten realitzar les peticions que ens sol·licitis a través de la web. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per analitzar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les teves preferències en base a un perfil elaborat amb els teus hàbits de navegació (per exemple pàgines visitades). Si consentiu la vostra instal·lació prem "Acceptar cookies", o també pots configurar les teves preferències aquí. Més informació a la nostra Política de cookies