Poesia i identitat. Formes de despersonalització en la lírica moderna, de Jordi Julià

<em>Poesia i identitat. Formes de despersonalització en la lírica moderna, </em>de Jordi Julià
23.2.2017
19h
La Central (c/Mallorca)

Poesia i identitat. Formes de despersonalització en la lírica moderna, de Jordi Julià

Premi València de la Institució Alfons el Magnànim d'Assaig 2016.

Un dels principals problemes que tenim per a entendre un poema és saber a quina mena d'individu atribuir els versos que l'integren. Durant molts segles l'autor era qui es feia càrrec dels discurs poètic, i l'estètica romàntica va accentuar el biografisme de la lírica per autentificar la intensitat genuïna de les emocions que les seues obres exposaven. D'aleshores ençà, aquest model literari ha anat perdent efectivitat artística, bo i coincidint amb un canvi en el concepte de subjecte modern. Poesia i identitat constata que al llarg d'un segle el poeta ha fet un pas enrere en el poema i ha cedit la veu, la cara i el nom a altres personatges o projeccions fictícies d'ell mateix en les seues obres. A través de l'anàlisi de l'obra de quatre autors representatius d'aquesta modernitat poètica (Ch. Baudelaire, A. Rimbaud, A. Machado i F. Pessoa), s'estudien algunes de les principals estratègies literàries que s'han fet servir en la poesia occidental dels ultims cent cinquanta anys, i, molt especialment, en la poesia catalana del segle XX, de J. Maragall i M. Costa i Llobera a V. Andrés Estellés.


Jordi Julià (Sant Celoni, 1972). Poeta, assagista i professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la UAB. La seua obra lírica ha estat destacada amb diferents guardons, com els Jocs Florals de Barcelona, el premi Octubre de València, el Joan Alcover de Palma o el Rosa Leveroni de Cadaqués, atorgat al seu últim llibre Post-its (2016). Especialitzat en l’anàlisi de la poesia i la literatura contemporànies, les seues investigacions i assaigs han rebut distincions nacionals i internacionals, com el premi Siglo XXI (Mèxic), el Miguel de Unamuno (Bilbao), el Dámaso Alonso (Santiago de Compostel·la), el Josep Vallverdú (Lleida) o, més recentment, el Càtedra Blasco (Universitat de València, 2015) per L’autor sense ombra (2016), o el Premi Internacional Walter Benjamin per Els cants de l’èxode (2016). Bon coneixedor de la poesia de l’exili republicà de 1939 i de l’obra de Mercé Rodoreda, Màrius Torres i Gabriel Ferrater, ha preparat conjuntament amb Pere Ballart dues antologies sobre la poesia catalana del segle XX: Paraula encesa (2012) i Que van dar en la mar (2013).

Participaran: Jordi Julià, autor del llibre; Jordi Llavina, escriptor, poeta i crític literari, i Vicent Flor, director de la Institució Alfons el Magnànim.
Les cookies són importants per a tu, influeixen en la teva experiència de navegació, ens ajuden a protegir la teva privadesa i permeten realitzar les peticions que ens sol·licitis a través de la web. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per analitzar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les teves preferències en base a un perfil elaborat amb els teus hàbits de navegació (per exemple pàgines visitades). Si consentiu la vostra instal·lació prem "Acceptar cookies", o també pots configurar les teves preferències aquí. Més informació a la nostra Política de cookies