Hi ha autors dels quals, pel motiu que sigui, sempre hi ha llibres a la taula de novetats o recomanats.
Adrià Pujol és un d’ells. No havíem paït
La carpeta és blava que
Els barcelonins ja arribava i, quan l’estàvem llegint,
Hurtado&Ortega presenta un artefacte del tot inesperat. Com si fos un combat de boxa, a l’esquerra l’original d’en Pujol al voltant del seu pare, de Josep Pla i d’ell mateix; a la dreta el filibuster gens literal d’en Martín Giráldez; i, a sota, unes notes –de l’un i de l’altre– que són la continuació de la batalla dialèctica. El text (que tornaré a llegir sense obstacles aviat) és d’allò més pujolesc: Pla, l’Empordà, son pare, l’escena literària catalana, els llibres, i el lloc d’un mateix en tot això. Però la lectura de la traducció castellana a la pàgina del costat, mai innocent, i de les notes inferiors que es llancen com dards enverinats dona com a resultat una triangulació divertidíssima i rica, perquè el traductor ho discuteix tot, afegeix el que li sembla i elimina a discreció, perquè –esclar– no s’és traductor sense ser traïdor (vull dir escriptor), perquè tots dos tenen una manera lúdica, experimental,
oulipiana, de prendre’s la literatura i la llengua literària. En resum, H&O, una idea genial.