Les nostres recomanacions i propostes

«Mals temps, aquells en què s'ha de demostrar l’evident», diu un dels personatges de Bertolt Brecht.

Que l’abisme que separa els més rics respecte a la gran majoria de la població s’ha anat eixamplant enormement durant els recents anys de crisi, és un fet que gairebé tots reconeixem a la primera; però, perquè la creixent desigualtat s’hagi convertit en el tema de l’agenda política, ha estat necessària la publicació d’un llibre: Le capital au XXIe siècle de Thomas Piketty, professor de l’École d’Économie de París, una acurada investigació sobre l’evolució de les desigualtats econòmiques en vint països, des de finals del segle XVII fins als nostres dies.

Aquest dens volum, més de milp àgines repletes de quadres i fórmules, encapçala des de fa setmanes les llistes dels més venuts a França i els EUA i protagonitza bona part dels debats. El seu objectiu no és tant denunciar la injustícia que comporta la concentració de la riquesa, sinó més aviat determinar amb precisió la seva evolució històrica i mostrar els perills que suposa per a la democràcia.

La tesi és clara: quan la taxa de rendiment del capital és superior a la taxa de creixement de l’economia, les rendes del capital creixen, els rics són cada vegada més rics. La riquesa que es multiplica no és la que prové de l’esforç i del risc dels emprenedors, sinó la dels hereus de grans fortunes; durant els recents anys de crisi, estaríem vivint de nou una situació que ja va predominar a començaments del segle XX. Una tesi que qüestiona alguns dels dogmes lliberals més recorreguts avui pels nostres polítics, segons la qual les rendes del capital serien la merescuda recompensa a l’esforç i al risc assumit per emprenedors clarividents.

Però fixem-nos en un detall: el detonant ha estat un llibre. Fruit de més d’una dècada d’investigacions, amb el tempo i el rigor just del treball acadèmic, en el format més clàssic del coneixement humanístic, un llibre ha posat en evidència que només amb informació destil·lada i reflexions profundes podrem combatre els molts tòpics i eufemismes interessats que inunden el debat polític. No amb discussions en cru, ni amb tertúlies supèrflues, ni amb les cròniques sense perspectiva tan freqüents avui als mitjans. No, ha estat un llibre.

Mai hem necessitat els bons llibres amb tanta urgència com ara. Que ens facin reflexionar i ens ofereixin metàfores fresques i nous punts de vista, que ens allunyin del llenguatge trillat, adormit i mediocre que satura l’esfera pública, que ens ajudin, si no a canviar-lo, almenys a veure el món d’una altra manera. 

Probablement existeixen altres eines per imaginar la llum al final del túnel, però cap serà tan potent i noble com els bons llibres.