Les nostres recomanacions i propostes

Podria semblar que som davant una mena d’història cultural de l’artesania. I així és, però sobretot l’autor ens posa davant d’una manera diferent de mirar la porcellana. La història de com l’escalfor dels forns transforma un munt de fang argilós en delicades peces blanques.

Tot i no ser un tema que d’entrada hagi de provocar un interès especial, De Waal de seguida encomana la seva passió amb un recorregut per l’Extrem Orient del viii, les corts europees del xvii, la França més refinada, el Londres més industrial, el cromatisme de les avantguardes artístiques o la perfídia nazi; científics, alquimistes, artesans, dictadors, aventurers i emperadors; l’argila dels gerros de la dinastia, dels cristalls de Saxònia, les vaixelles de Llemotges o els bustos de Mao.

De Waal entrellaça de manera plaent les qüestions tècniques del caolí i el petunse, amb la biografia dels protagonistes, els aspectes filosòfics, les descripcions de la natura, la dinàmica urbana o alguns relats romàntics, mentre ens parla de la seva opció artística com a ceramista. Al cap i a la fi, la feina del ceremista assegut al torn esculpint no queda pas gaire lluny de la de l’escriptor redactant frases. Una manera de construir el relat que permet introduir aspectes autobiogràfics i a la vegada explicar la història de l’argila blanca. Una argila tan delicada —la seva màxima expresió dóna una consistència traslúcida— que el més normal és que es trenqui.

Com la porcellana, la prosa de De Waal llueix en l’elaboració d’imatges de gran nitidesa, diàfanes i lluminoses, i és que L’or blanc també és la història del simbolisme d’aquest color, que és també el del paper. El que reuneix tots els colors, que és desaparèixer, el color de la revelació divina, de la veritat i la saviesa, i el de la llum final. Però l’autor s’adona que el blanc sempre reclama ombres, zones de foscor i aquí la contradicció fa la seva entrada per emparellar l’esperança i l’aflicció, la perfecció i l’error, la puresa i el terror en un sol objecte.

Una història sobre la feina ben feta, del valor de mirar i pensar en la manera com una cosa nova pren forma.