Les nostres recomanacions i propostes

Els llibres pesen, ocupen, fan olor, es gasten, es dobleguen, es fan malbé, s’embruten, s’exhaureixen, es perden. La lògica de la desmaterialització ens allunya cada vegada més d’allò físic; ens incita a desprendre’ns-en, a conviure amb l’obsolescència dels objectes, a ser cada vegada més tecnològics i menys orgànics. Tot el que ens envolta és cada vegada més renovable, més intercanviable i, en definitiva, més prescindible.
La tecnologia, com ja va passar fa cinc segles, torna a marcar els designis de la cultura escrita.  Perquè el llibre en paper, acordem-ho, no és més que una tecnologia. Una de tan afinada que no ha tingut rival durant tot aquest temps. Avui som testimonis d’una nova era en la manera de transmetre continguts. Els nous suports generen nous Canals i aquests fins i tot influeixen la generació de nous llenguatges.  Avui, el suport és el missatge.
En aquest sentit, el llibre en paper és un al·legat contra els nous temps. Contra la velocitat dels canvis que s’estan donant. Apagar el món i obrir un llibre suposa una desafecció mental cap a allò ordinari. És probable que en els propers anys el llibre muti d’hegemònic a alternatiu. I que la lectura en paper quedi com un espai de fuita d’una societat que no para de generar informació i soroll a parts iguals. En un món a tota velocitat, la lentitud s’ha convertit en un valor: el valor de la distància i la reflexió, de la posada en qüestió dels comportaments gregaris. Suposa, com en tants altres moments de la història, un espai de rebel·lió.  No són pocs els qui han assumit aquest tauler i apunten cap a una revisió de l’edició en paper per jugar en terreny hostil. Hem parlat amb els ponents del cicle “Paper Lovers” perquè ens donin la seva versió sobre el present i el futur del llibre.

1.  Estem assistint al final de la gran indústria del llibre en paper? És possible substituir-lo?
2.  Existeixen nínxols per a una supervivència a llarg terme del llibre? Per on passen?

Alberto Olmos (escriptor)
1.  Potser estem assistint al final de l’adjectiu d’aquesta indústria: gran. És difícil pensar que d’aquí a deu anys aquest sector mogui les quantitats de diners que mou ara amb el llibre imprès. No obstant, la indústria editorial, fins i tot «l’artesania editorial», sens dubte, sobreviurà, però amb menys luxe i menys presència a la societat.
2.  Passen principalment per assumir que els lectors, com a mínim els lectors d’alta literatura o de la literatura que es veu a sí mateixa com alguna cosa més que pur entreteniment, existeixen i són rigorosos, i volen comprar i llegir llibres nous de qualitat. Són pocs, però són, que diria el poeta. I caldrà tenir-ne cura i convertir-los en una comunitat ven assentada i ben assortida.

Luis Magrinyà (Alba Editorial)
1.  Sembla ser que vivim en una cultura del pronòstic que a mi em resulta totalment aliena.  A més no tinc gens de traça a fer pronòstics.
És una cosa que no faig mai.
2.  La paraula supervivència sembla implicar una situació agònica o almenys molt compromesa. Jo no veig massa símptomes d’agonia. El llibre avui forma part de la cultura mainstream i perquè es trobés en perill ho hauria d’estar també la cultura dominant.  Una altra cosa és que la cultura dominant hagi pensat que pot passar sense llibres… però crec que no, que no entra dins els seus plans prescindir d’una cosa que l’alimenta i afavoreix tant.

Servando Rocha (escriptor, La Felguera)
1. Estem vivint un cicle que, en el cas de la indústria cultural, planteja la creació i definició de nous territoris o, el que és el mateix, de nous models de negoci. Per a la indústria, que compta amb la capacitat per impulsar nous hàbits de comportament com la lectura o la forma en què consumim i assimilem la informació, és possible substituir el llibre en paper. És una qüestió estratègica. Però existeixen i existiran «resistències».
2.  Veig un futur en el qual el llibre en paper ha resistit el canvi de format, però també considero que ens trobarem davant un tipus de lector que, a banda de pertànyer a un grup quantitativament més reduït, serà més fidel i, qualitativament vinculat a les indústries de «el petit»: lectors que estan més a prop d’una societat secreta que d’un club de lectura i autèntics fans del llibre en paper. La indústria, per suposat, seguirà el seu curs, però el paper (això espero) no desapareixerà.

Joaquín Rodríguez (escriptor, editor, Los futuros del libro)
1.  El llibre en paper subsistirà, sens dubte, però no com un suport únic i ni tan sols com el principal. Dins el nou ecosistema de mitjans digitals la creació, difusió i consum de continguts, el llibre tradicional ja no serà necessàriament el centre de gravetat de la lectura i el coneixement. De tota manera, molts de nosaltres seguirem reverenciant-lo com un del invents fonamentals de la història de la humanitat.
2.  No hi ha cap dubte que Internet pot propiciar formes de reactivació de l’ús i el comerç dels llibres en paper, com demostren les cadenes de llibreries de vell i de segona mà; les publicacions digitals que. una vegada generada una comunitat d’adeptes. l’augmenten mitjançant la difusió en paper, en un moviment retrofuturista; les publicacions web to print, en les quals els usuaris poden decidir en qualsevol moment que un contingut en un format nativament digital s’encarni, pel seu plaer i ús, en paper; les edicions de luxe o els llibres objecte, amb tirades exhaurides abans de sortir al mercat. Tampoc serà una anomalia completa que sobrevisquin les llibreries que ofereixen a aquesta congregació que són els amants dels llibres en paper, el suport que –en el fons i de vegades de manera vergonyosa–segueixen preferint, i podrem fins i tot destacar les qualitats que el paper té sobre altres formes de publicació i difusió (entre elles, la de permetre’ns la lectura assossegada sense necessitat de compartir res amb ningú). 

Darío Corbeira (editorial Brumaria)
1.  Una pregunta difícil. No sé si estem assistint al final de la gran indústria del llibre en paper, però, per descomptat, sí al seu debilitament progressiu. Aquest debilitament es deu tant a l’avenç dels nous recursos tecnològics i les seves corresponents eines, com als canvis de paradigmes en els nous mètodes d’aprenentatge i coneixement. Canvia la indústria del llibre en consonància amb els canvis, o mutacions, de totes les disciplines de la cultura creativa.
2.  Sense cap dubte. Hi ha nínxols, i molts, perquè el llibre visqui, sobrevisqui i pervisqui.  La relació intel·lectual, emocional, tàctil i visual amb els objectes impresos en paper, es farà més petita, especialitzada, reduïda i dirigida a un públic minoritari. Tot això, a més, estarà subjecte als canvis vertiginosos en les maneres d’adquirir el saber a través dels ítems diversificats de la lectura.

Fernando Contreras (llibreria Fernando Contreras)
1.  Em temo que sí, encara que això no vol dir que desaparegui del tot; però poc a poc, o més ràpidament del que voldríem, la indústria del llibre farà les seves majors vendes gràcies als nous suports. Ja han apostat per això.  Els fabricants dels nous suports són els que dirigeixen el mercat. El negoci està en la venda dels aparells electrònics, en noves versions que reprodueixin de manera més fidedigna un llibre. I dic reproduir perquè mai seran un llibre. Substituir el llibre? És impossible.  L’anomenen llibre «digital» o «electrònic». En essència no són llibres, són una altra cosa, només són reproductors de text.
2.  Ningú sap en quina mesura el llibre romandrà tal i com el coneixem fins avui. Si en aquest segle XXI apostem per allò bell i deixem de banda el «lletgisme» que ens ha acompanyat durant bona part del segle XX , no hi ha dubte que el llibre perviurà; segur que no en la profusió a la qual estem acostumats, però es seguiran fent edicions en paper. A l’actualitat Internet és ja un «nínxol» del llibre, si tenim en compte que el gran número de vendes que s’efectuen per aquest mitjà, sobretot de llibres vells i antics, que s’han convertit, per l’interès mercantil desmesurat de les editorials, en un refugi del «llibre de fons» de llibreria.