Si existís la "biblioteca ideal" de Jorge Luis Borges,
hacedor d'universos poblats de falses cites, rigoroses etimologies, estudiats neologismes, subtils ironies, jocs intertextuales i extenses enumeracions, no hi ha dubte que aquesta adquiriria la laberíntica disposició i la infinita magnitud de la què genialment va descriure a "La Biblioteca de Babel". Quins llibres podríem trobar en les seves galeries hexagonals, en les seves estretes lleixes? En primer lloc, és possible que
El Quixot ocupés tota una balda, disponible en tots els idiomes i en totes les versions -la de Pierre Menard inclosa, per descomptat. Li seguirien després els llibres que, descoberts a la biblioteca del pare de l'escriptor argentí, "van poblar els meus matins i van donar agradable horror a les meves nits", com ell mateix reconeix en una entrevista:
L'illa del tresor, de Stevenson,
La màquina del temps, de Wells, o
Les mil i una nits en són només una petita mostra. En un altre prestatge hi hauria, en alemany,
El mundo como voluntad y representación , de Schopenhauer, així com l'obra de Heine i de Goethe, un conjunt d'obres per les quals Borges va decidir aprendre la llengua germana. Així mateix, el seu domini de l'anglès li va permetre traduir
Bartleby, l'escrivent, de Melville,
Orlando, de Woolf, o
Les palmeres salvatges, de Faulkner, clàssics de la literatura moderna i contemporània que segur que podríem trobar també en aquesta "memòria del món" que era per a ell la seva biblioteca. A aquest conjunt d'autors, cabria afegir el nom d'Allan Poe i de Chesterton, els relats del qual són fonamentals per a entendre els contes de Borges més propers al gènere policíac –i també al fantàstic.
Els seus referents, però, no es van reduir als textos literaris i filosòfics. Com és sabut, Borges va ser també un lector compulsiu de llibres sagrats, com ara
La Bíblia i
L'Alcorà, així com de diccionaris i enciclopèdies, un gènere que sempre li va fascinar i l'inventor del qual considerava que va ser Plini el Vell, l'autor d'
Història natural.
Com els seus propis contes, poemes i assajos, la biblioteca ideal de Borges, sempre oberta, varia i creix conforme passa el temps i nous lectors llegeixen, rellegeixen i, amb això, reescriuen el fascinant laberint de la seva magna obra. L'escriptura de Dante, José Hernández, Oscar Wilde, William Shakespeare, William Blake, Henri Michaux o Joseph Conrad podria trobar-se sencera en les seves prestatgeries. Però també, i en definitiva, aquella que ha conformat i conforma la història universal de la literatura; perquè, com ell mateix va reconèixer en el seu moment, "crec que li dec 'alguna cosa a tots els llibres que he llegit i si, sense cap mena de dubte, a molts dels que no he llegit però m'han arribat a través d'uns altres. Això es diu tradició".