Les nostres recomanacions i propostes

Heus ací una vegada un jove nascut fa 34 anys en algun indret a la vora de Reus, que es va passar la secundària prenent apunts amb llapis mentre col•leccionava tot el que pot i no pot col•leccionar-se: caixes de llumins, cubs de Rubik, cendrers, llums de nit, llibres, maratons; que va estudiar Art Dramàtic, Teoria de la Literatura i, de passada, Literatura Comparada, que va investigar des de Lille sobre l’Oulipo i sobre l'hipertext, mentre somiava amb contes que sí que havia escrit i esbossava novel•les patafísiques i totals; i que un dia, no fa gaire, va publicar, en la petita però prestigiosa editorial e.d.a., el seu primer llibre, FrICCIONES, un compendi de relats metaliteraris, polifònics, autofictius, laberíntics i hipertextuals que, vull ho poso en negreta perquè aquest editor no disposa de la funció de subratllat, no tenen desperdici.

Dividit en tres blocs -que van dels “Roces” als “Abrazos”, passant per unes molt perceptibles i àvides “Caricias”- segons quina sigui la intensitat i el grau de 'fricció' de les històries que s'hi contenen, per FrICCIONES deambulen personatges de tot tipus: feliços suïcides, nens enamorats, professors universitaris, actors de teatre, tipus vulgars, poetes vocacionals, científics bojos, transeünts pensatius, dentistes endimoniats ... Fins i tot Roberto Bolaño i Rodrigo Fresán esdevenen personatges literaris en aquesta hilarant suma de petites joies narratives que, almenys en el meu cas, em va atrapar des de la primera a l'última pàgina.

FrICCIONES estableix, com el seu títol indica -rendint homenatge i alhora prenent distància del mític llibre de Borges-, molts vasos comunicants amb altres escriptures: des de l’Italo Calvino de Si una nit d'hivern un viatger al Perec de La vida manual d’ús, des del Julio Cortázar de Rayuela al Monterroso del pròleg que ens introdueix en el llibre, des del lúcid dir infantil d'alguns contes d’Aira i Lamborghini fins a la irònica erudició i el joc metafísic de l’autor de l’”Aleph”, molts són els escriptors i els textos amb els que dialoguen, sempre de manera subtil i amb refinada intel•ligència, els contes de Pablo Martín.

Per tancar aquesta breu ressenya, doncs si m'estengués m’arriscaria a acabar desvetllant trames i subtrames que només poden ser llegides amb deteniment per part del lector, cito l'epígraf que obre FrICCIONES, una breu frase que Martín atribueix a Samuel Butler però que tanmateix ell, seguint la tònica de la resta del llibre, tergiversa com millor li convé –això sí, literàriament parlant: "El pollastre (la gallina, diria Butler) és simplement la manera que té l'ou de fer un altre ou".

Doncs queda dit: esperem que, després d'aquest deliciós ou, aquest jove gall que és el senyor Martín ens cuini, ara, una gran truita. Estic segura que aviat tornarem a tenir notícies seves. Si no, temps al temps.