Saltar a: Contenido � | Pie de la página � | Menú principal �


Buscar en el blog:

Stephen King: la màgia d'escriure

11.10.2018
En un exercici metaliterari molt interessant i amb múltiples nivells de lectura, Stephen King apareixia com a personatge secundari de la seva obra magna La torre oscura. Més enllà de la imatge que projectava de si mateix, aquesta inclusió era d'una importància capital per entendre la seva concepció de l'escriptura, doncs Roland Deschain i Jake Chambers, dos dels protagonistes, havien d'arribar a la nostra dimensió per salvar-lo d'un mortal accident per tal que pogués continuar escrivint la seva pròpia epopeia, les seves pròpies aventures fantàstiques. L'accident va tenir lloc l'estiu de l'any 2000, quan una furgoneta el va atropellar i el va deixar ferit de gravetat, a punt de morir. També va ser real que els seus personatges el van venir a salvar, el van obligar a continuar escrivint: Roland, Eddie, Jake i Susannah i tota la resta de personatges que van néixer després d'aquest terrible accident el van venir a buscar i van salvar la Rosa que projectava i mantenia amb vida el seu univers literari.

I és que, per l'autor més prolífic de Bangor, Maine, escriure no és un ofici. O, millor dit, no només un ofici: és una manera de viure, d'aprendre i de superar obstacles. D'il·luminar la vida amb la tèbia llum de la ficció, com una mena d'entreson on la realitat i la màgia es donen la mà i es permeten crear vincles d'altra manera impossibles. Com els protagonistes d'It, que a força de creure en la màgia, són capaços de fer-la realitat: de la mateixa manera, l'escriptura de Stephen King és un cercle on autor i lectors transmeten (telepàticament, com diria ell mateix), els coneixements necessaris per fer sorgir la màgia de l'escriptura.

Però tot això, no ho dic jo, ho diu el mateix Stephen King a Escriure. Memòries d'un ofici un dels millors textos que podreu trobar sobre l'art d'escriure. Perquè està escrit amb franquesa, proximitat, humor i dolor. Unes memòries que ens transporten a la infància i joventut de l'autor per veure créixer la seva passió incipient per la lectura i l'escriptura, passant per uns inicis com a escriptor de contes de terror complicats, on el rebuig era el dia a dia i on escriure era l'única manera de sobreviure. És destacable que en aquesta primera part, més pròpia d'unes memòries que d'un manual, ens trobem que Stephen King no diferencia entre l'escriptura i la vida, és a dir, que totes dues estan entrellaçades en una activitat que es retroalimenta i que desemboca en una simbiosi creativa.

A tots aquells que esperin un manual amb activitats per millorar les arts narratives pròpies els anticipo una gran decepció: Stephen King no promet miracles, ni convertir a escriptors dolents en bons escriptors. La seva recepta és senzilla: llegir molt i escriure molt. Comprometre's amb la lectura i l'escriptura diària, ja que no hi ha receptes. Només una sèrie d'eines que a mesura que les anem utilitzant, s'aniran afinant i millorant. Amb veu pròpia i molta proximitat, l'autor ens parla de la creació de personatges, de les descripcions, la construcció de diàlegs... mecanismes propis de la literatura que l'autor descriu amb nitidesa. Però la part més emotiva d'aquestes memòries literàries és, sens dubte, la seva narració d'un dels moments més foscos de la seva vida: l'accident abans esmentat que el va enfonsar físicament i psicològicament. Que ningú es pensi que es tracta de tafanejar la seva vida, més aviat de confirmar quina és la seva visió essencial de l'acte d'escriure.

Tot i que a Stephen King se l'identifica habitualment per la seva capacitat creativa a l'hora de crear multitud d'obres d'una extensió considerable, també és cert que té una llarga llista de relats curts que poden donar una bona mostra de les seves habilitats narratives. Per a tots aquells que encara no heu tastat cap dels seus contes, teniu una ocasió immillorable gràcies a Torn de nit, la recopilació de 20 contes que Males Herbes ha editat. Gràcies a ella ens podrem deixar perdre per la imaginació de l'autor: King té la capacitat de crear universos narratius de gran profunditat amb poquíssimes pàgines. Mons, narracions que si bé és cert que deuen molt als mestres del terror com ara Bram Stoker i H. P. Lovecraft, també és cert que tenen l'empremta pròpia del seu autor: animals que han adquirit dimensions impròpies i d'una gran voracitat, màquines assedegades de sang, pares alcohòlics que esdevenen autèntics monstres, pandèmies mundials que han acabat amb gairebé tota la humanitat...

Dins d'aquesta recopilació estan arreplegades algunes de les seves narracions més conegudes i d'obligada lectura: "Jerusalem's Lot", "A vegades tornen", "Els nens de les panotxes", "L'últim graó de l'escala"... Però també hi ha lloc per les petites sorpreses, com ara "Jo sóc la porta", on la ciència-ficció i l'horror es donen la mà per crear una història de final esfereïdor; "Les hores mortes", un descens als inferns recreats a dins d'una fàbrica (i que els lectors atents a les seves memòries podran connectar amb una de les feines que Stephen King va portar a terme quan era jove); "L'home del sac", una reinterpretació d'aquesta figura terrorífica que fa posar els pèls de punta...

Ara, estimat lector, tens dues opcions: per una banda, si vols dormir aquesta nit, obre Escriure. Memòries d'un ofici i endinsat en el passat del seu autor i en el present de la seva escriptura, una obra amb una bona dosi d'humor i veracitat; o bé, si et sents valent, pots obrir qualsevol dels contes de Torn de nit i endinsar-te en els seus malsons sense possibilitat d'escapar, perquè una vegada comences a llegir, no seràs capaç de tancar el llibre.
 
Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle publicidad relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso. Puede cambiar la configuración u obtener más información en nuestra "Política de cookies".

Saltar a: Contenido � | Pie de la página � | Menú principal �