Diari de lectura
Blog de La Central
Notes i reflexions dels nostres llibreters sobre lectures, reedicions, novetats, projectes editorials i altres esdeveniments relacionats amb el món del llibre i les humanitats
-
Dijous 19 de maig de 2011
El despertar de la primavera
Hi ha un cert patetisme teatral en l'ús que fan els autors llatins del terme adulescens. L'adolescent és aquell que encara no ha atès l'estat de l'adult, que, no ho hem d'oblidar, és el participi perfet del mateix verb.
A l'imaginari germànic, en el qual encara no s'han esvaït del tot les oposicions socials ni semàntiques, li és plaent de cercar una font d'inspiració inestroncable en el frec de generacions, separades per l'arc cec d'una moral estricta, d'una veritable milícia civil. La revolta que emprèn el jovent contra l'ofec que exerceixen sobre ell els valors dels adults adopta múltiples formulacions. A vegades es resol en el lliurament a la perversió, a la corrupció que pot esfondrar -insospitadament- les corcades bigues que sostenen la societat. El Törless de Musil n'és un bon exemple, llir entre cards.
A voltes la rebel·lia es tradueix en un esclat de violència tan bellament premeditat que un es pregunta, potser lícitament, si la crueltat no és una espasa vindicadora que branden éssers seràfics de trenes daurades i ulls clars. Serà la innocència un estadi après? Amb La Cinta Blanca de Haneke percebem intuïtivament que la Venjança i la Redempció són dues germanes bessones, filles de la Nit (Hesíode consultava fonts errònies).
Quan un llegeix Wedekind, o el veu representat al teatre o a l'òpera, acaba resolent, per compassió pròpia, que el nen, el jove, l'adolescent és un malaguanyat vestigi del que hauria pogut ésser un home, trista víctima de l'adulteració dels adults. El malaurat Moritz, a Frühlings Erwachen, abandona aquest món sense haver tastat el que és més humà. A Ilse li és arrabassat l'alè, i el fruit de les seves entràmenes, sense saber que el mal que li atribueixen es diu vida. Insinceritat i mendacitat, heus ací les dues cares de la moneda amb què s'és admès en el cercle dels adults.
A les obres de Wedekind ens trobem engavanyats pel marasme d'un judici moral extraviat, en què incorren els adults impenitentment. Ignorància, estufament, falsedat són els tres pilars de la convenció social. Melchior, l'únic jove que posseeix un cert besllum del que és la vida i la naturalesa, es veu espedaçat pel sentiment de culpa, pel remordiment que li infonen els seus jutges, obcecats per la sobirana decència. Potser per això, el sol desllorigador d'aquesta emmetzinada situació consisteix en l'oníric i l'inversemblant. Han de comparèixer Jack l'Esbudellador, a Lulu, i El Senyor Emboçat, a Frühlings Erwachen, a fi que el drama es dirimeixi per mitjà d'un deus ex machina que no porta cap altra nova salvífica més que l'extinció de la culpa i, alhora, una crua incertesa.