Diari de lectura
Blog de La Central

Notes i reflexions dels nostres llibreters sobre lectures, reedicions, novetats, projectes editorials i altres esdeveniments relacionats amb el món del llibre i les humanitats


  • Chris Ware
    Fabricar històries

    Alberto García Marcos

    IMAGEN

    A Chris Ware (Omaha, 1967) sembla que cal descobrir-lo en aquest país cada cert nombre d'anys. El 2000 es va publicar Jimmy Corrigan, el 2009 Catálogo de novedades ACME i, finalment, el 2014, s'edita Fabricar historias. Acostuma a publicar a Estats Units números de la seva sèrie ACME Novelty Library amb lliuraments de sèries en curs, i quan aquestes sèries conclouen edita les col·leccions que arriben al nostre país. Així, mentre encara continua la serialització de "Rusty Brown", el 2012 Ware donava per acabada la intraduïble -per polisèmica- Building Stories i publicava el preceptiu llibre recopilatori. He dit llibre? Fabricar historias està més a prop de l'artefacte artístic que del llibre a l'ús.


  • Harvey Pekar
    Cleveland

    Toni Mascaró

    IMAGEN

    «Sí, hubo muchos días buenos...». Així comença Harvey Pekar Cleveland, la seva obra pòstuma, un homenatge a la història de la ciutat d'Ohio on va viure tota la seva vida i, com sempre, una petita excusa per parlar de si mateix. Pekar presenta la seva ciutat natal a través de milers de dades interessantíssims i detalls fascinants, començant per un repàs al naixement de la història de Cleveland a finals del segle XVIII, passant pel prometedor creixement de la ciutat, per acabar parlant de la decadència de la ciutat industrial al segle XX. Però els millors moments del còmic comencen quan Harvey parla de la seva relació amb la metròpoli.


  • Sammy Harkham
    Todo y nada

    Mireia Pérez

    IMAGEN

    Sammy Harkham (Los Angeles, 1980) acostuma a dur barba i barret i dibuixa còmics en què apareixen golems o deserts. Suposo que es pot permetre fer aquest tipus de coses perquè és jueu, ha crescut a Austràlia i a més pot presumir de ser un grandíssim historietista.


  • Pratt i Maltès. Una dualitat indissoluble

    Mireia Pérez

    IMAGEN

    Ningú posa en dubte que Hugo Pratt és el mestre per excel·lència de la novel·la gràfica històrica. Dibuixant i narrador virtuós, va influenciar pràcticament la totalitat dels autors de vinyetes que hem pogut llegir des dels anys setanta fins fa ben poc. Qui no coneix el Corto Maltès? El mariner creat per Pratt va saltar la barrera del merament relacionat amb la historieta per aviat convertir-se en una icona romàntica, superant amb escreix la fama de la resta d’obres de l’autor.


  • Birchfield Close

    Toni Mascaró

    De vegades llegir un còmic et pot portar només deu minuts, però pots tenir la sensació que has passat tota una tarda. És precisament el que passa amb aquest petit llibre (en format i extensió -només té una trentena de pàgines-) de John McNaguth. Un còmic gairebé mut, d'imatges silencioses ubicades a un temps i espai indefinit que inspiren moltes coses, però sobretot calma.
    Una obra amb poques pretensions de contar-te mil coses. Sembla que només vol compartir un moment amb el lector i que es deixi portar.

    Editat per la petita però selecta editorial anglesa Nobrow Press, casa que pel caràcter de les seves publicacions, s'està convertit en un referent pel que fa el còmic de qualitat. Altament recomanable.


  • Encarant el desamor

    Marta

    Segurament estic començant la casa per la taulada, però celebro i reconec com una bona idea editar aquestes tres novel·les d'Elena Ferrante juntes en un sol volum. I el títol és encertat: Crónicas del desamor.

    Son tres obres on l'estat de desassossec i trencament d'una dona l'arrossega a recorrer -com si d'una investigació pocial es tractes- els seus lligams familiars i amb si mateixa per admetre mentides, incapacitats i desconcerts, únic camí per posar en evidència el desencaix entre el que som, el que pretenem ser i el que s'espera que siguem. Amb una prosa destilada i crua, sovint envoltada d'una atmòsfera miratgesca, l'autora ens ve a dir que no cal que ens amaguem dels aspectes més ingrats que ens conformen. Ferrante, siguis qui siguis, gràcies per fer-nos veure amb la teva ficció, que hem d'apendre a conviure amb les nostres sortides més irracionals.


    Elena Ferrante / Crónicas del desamor


  • Sobre punctums i altres revelacions

    Laia Quílez

    Ahir a la nit, rellegint La invenció de la solitud, per a mi un dels millors llibres de Paul Auster, vaig topar-me amb un d'aquells fragments il.luminadors que, com per art de màgia, es converteixen en la clau que obre altres textos, altres intimitats escrites en altre temps i des de diferents latituds. Es tractava del passatge en què el protagonista i narrador -un personatge, d'altra banda, que bé podria identificar-se amb el propi autor d'aquesta 'novel.la familiar'- descobreix diverses fotografies del seu pare, un conjunt d'instantànies l'existència de les quals fins aleshores ell desconeixia. Després d'observar-les amb deteniment, l'escriptor reconeix que «el fet que moltes d'aquestes fotografies fossin totalment desconegudes per a mi, sobretot les de la seva joventut, em donava l'estranya sensació que el veia per primera vegada i que una part d'ell començava a existir ara. Havia perdut el meu pare, però al mateix temps l'havia trobat. Mentre mantingués aquelles fotografies davant la meva vista (...) seria com si estigués viu, fins i tot en la mort».