Diari de lectura
Blog de La Central
Notes i reflexions dels nostres llibreters sobre lectures, reedicions, novetats, projectes editorials i altres esdeveniments relacionats amb el món del llibre i les humanitats
-
Wed, 24 Feb 2010
Crònica del Caucas sufí, de la Txetxènia de Ramzan, o de la Pax russa, jutgin vostès mateixos...
A mig camí entre la novel•la, el reportatge o l'assaig, el nou llibre d'en Littell ens porta cap a un territori on suposadament la guerra ja s'ha acabat. I dic suposadament ja que això és el que ens transmeten els mitjans de comunicació amb el seu silenci. Però en Littell, que segurament es feia la mateixa pregunta, va decidir investigar-ho ell mateix. Ell ja hi va ser a Txetxènia durant la guerra com a cooperant amb una ONG, i volia saber com estava el país que va deixar l'any 2001 en plena guerra. I, deu anys després, el testimoni que ens porta és realment escruixidor.
-
Tue, 23 Feb 2010
Passejant, Robert, passejant
En la introducció dels fabulosos microgrames de Robert Walser editats per Siruela, apareix una idea lluminosa, extreta de la pròpia confessió de l'autor: els escrits a llapis són un gènere... per culpa del llapis.
-
Dissabte, 20 de febrer
Tararí, tararí ja tenim el nou llibre d'en Puntí!
Seguint un català riquíssim, alhora fresc i amb solera, ens trobem amb aquestes Maletes perdudes que procuren des d'una lectura entretinguda fins la més càlida reflexió sobre les vicisituts, les decisions i les dificultats per encarrilar i refer la vida de cada personatge. Tot estibat per un toc d'intriga que corda les penúries d'uns i altres.
-
Thu, 18 Feb 2010
Però també il·lustrats
.jpg)
L'aparició del quart volum de la contrahistòria de la filosofia de Michel Onfray, dedicat als il·lustrats més o menys outsiders, em fa tornar a pensar en aquest senyor d'aquí dalt, el baró d'Holbach. L'home va ser un dels cracks del XVIII, un dels primers "materialistes", si se m'accepta la paraula. Els seus escrits són propis d'un grec antic, d'un cínic antic, per precisar, i en ells es dedica a desmuntar tota creença ingràvida, superstició i fanatisme. Hi ha una editorial francesa, Coda, que dedica energies intenses a publicar-lo. A la llibreria ens han arribat últimament algun dels seus llibres i el tenim d'actualitat perquè el 2008 Laetoli va traduir dues de les seves obres al castellà, una de les quals, el Sistema de la naturaleza pot considerar-se l'origen del materialisme il·lustrat, molt a la vora del cèlebre L'home màquina de La Mettrie. Les Publicacions de la Universitat de València ja ens havien ofert el seu escrit més antirreligiós El Cristianisme sense vels.
-
Tue, 16 Feb 2010
Romàntics, encara
.jpg)
Potser es tracta d'una mera coincidència, però alguns dels llibres més interessants que m'han caigut últimament a les mans parlen del Romanticisme. No cal destacar una altra vegada l'incomparable estudi de Rüdiger Safranski publicat per Tusquets l'any passat. Aquest home tot el que fa ho fa bé: profund, precís, entendor, ric... Però si només fos Safranski! Acaba d'aparèixer la primera traducció al castellà d'un dels llibres més influents de la seva època, influents no tant entre el gran públic, sinó entre els grans escriptors. Es tracta de l'Obermann de Sennancour. Una novel·la epistolar espaterrant editada per KRK. No us perdeu la introducció d'Eduard Cairol, per si sola ja val la pena.
-
Dissabte, 20 de febrer
Benvingut siguis, poeta!
Celebrar l'edició del Lenz de Georg Büchner, que acaba de publicar l'editorial Adesiara. Edició especialment engrescadora pel fet de comptar amb el text original alemany al costat del text en català. Tot és el llenguatge i, si no, la bogeria, amb el pas previ per l'avorriment. Això és el que entec a l'acabar la lectura d'aquesta cinquentena de pàgines.
Jordi Ibáñez Fanés n'ha fet la traducció, gràcies!
Els millors auguris a Adesiara per la seva tasca valenta, original, decidida, tan sèria que no ha de perdre mai la ironia, seductor mestratge dels clàssics. -
Dimarts, 16 de febrer
Qui sap si àngels o dimonis, però derrotats!
Per pura coincidència temporal de publicació, he llegit de manera consecutiva tres obres escrites als anys seixanta-setanta que tenen en comú la violència, les adiccions, els presonatges derrotats, autors americans autodidactes més o menys coetanis i que m'han entusiasmat.
-
Dilluns, 15 de febrer
A la vora de Julien Gracq
He tornat a llegir La Ribera de les Sirtes de Julien Gracq, i em segueix mervellant.
El jove aristòcrata Aldo, cansant de passar el temps anant de festa en festa amb els amics, decideix fer servir els seus contactes per demanar una destinació que el permeti fer algun servei a l'Estat. Així és enviat a una guarnició fronterera situada en un recó de món d'Orsenna (una mena de barreja entre Vanècia i Nantes) on tot està a l'espera de l'arribada de l'exercit enemic, belicós i brutal, que es va demorant i que només dóna mínimes senyals de vida. Terrible invasor que no s'acaba de presentar, per desesperació de l'exercit rival. Aldo haurà de conviure amb els tres oficials i el seu capità, Marino, contrapunt i rèplica com a coprotagonista. Tots dos, empesos per la llosa de l'avorriment i el curs estentis dels dies, sempre emboirtas, convertiran una possible amistat en una relació d'estreta vigilància mútua. -
15 de febrer
Traven, un tresor
Junt amb el Veixell de la mort, El tesoro de Sierra Madre és l'obra més coneguda del misteriós Bruno Traven. Autor d'origen alemany nascut a principis del XX, que sembla va viure i morir a Mèxic cap a finals dels seixanta.
-
Sun, 14 Feb 2010
D'una màfia a d'altres
Una grata sorpresa, el llibre publicat per Capitán Swing, Los orígenes de la Mafia. Es tracta d’una composició ideada per l’editor que reuneix textos de procedència diversa, però que conflueixen oferint una mirada particularment interessant sobre la màfia “arcaica”; és a dir, la màfia circumscrita a l’àmbit rural i centrada en petits negocis locals, abans de les grans aliances amb l’Estat i el Vaticà, abans de dedicar-se a l’espoliació del pressupost públic i al tràfic de drogues, abans també de la generalització dels estereotips cinematogràfics.
-
Mon, 08 Feb 2010
Pizarnik o la noia que torna a escalar el vent
.jpg)
El primer que vaig llegir d'Alejandra Pizarnik, no fa massa i obrint a l'atzar l'edició en la qual Lumen va editar la seva prosa completa, em va deixar completament atordida, d'una banda per la impossibilitat de concretar el meu propi atordiment, de l'altra, per aquesta vaga emanació , gairebé viscosa, que diria Sarraute, que desprenien les seves paraules i que també vaig trobar quan per primera vegada llegia (en aquell cas a Cortázar), no amb plaer sinó amb goig, a la manera com Roland Barthes va definir aquesta última manera de viure un text . Aquest primera aproximació a la prosa de Pizarnik, i més tard també a la seva poesia, lluny d'apaivagar la meva set lectora, la va desconcertar de cap a peus, alhora que va esquerdar sense pietat la consistència dels meus gustos i la meva relació amb el llenguatge. De fet, el que va succeir en aquell moment va succeir en la paraula mateixa, molt més que en la història que aquella m’enunciava.
-
Dissabte, 20 de febrer
De Sèrbia a Mongolia passant per un mateix
Amb l'excusa d'una suposada anada a Mongòlia regada amb litres de vodka, de manera directa i burlesca, Basara desparrama el malestar personal que acabem identificant com a conegut un cop ens parem a pensar sobre aquest relat delirant, que no ho és pas tant. Una closca de ximpleria que amaga una perla de lucidesa. I, tot fent memòria, recordo altres textos d'aquesta estil també d'autors més o menys de la zona: Cosic, Andrujovich, Pilch, Krasznahorkai, Stasiuk, Kurayev, Jergovic...
-
Dissabte, 20 de febrer
Les deformitats més literàries
Aquí no pretenc descobrir cap tradició, només vull trobar companyia per als personatges deformes que en èpoques diverses han protagonitzat textos literaris. És probable que sovint el deliri i sempre la soledat siguin seu vincle.
-
Dissabte, 6 de febrer
Arriben uns quants llibertins
Coincideix la publicació d'uns quants llibres amb els llibertins alegrant-se la vida. I com a precursor, un text medieval català animat per l'erotisme.
-
3 de febrer de 2010
Lectures de final de gener
Ara que ha acabat el primer mes del 2010, faig un repàs dels llibres que he llegit últimament. Destaca el nou llibre de Kirmen Uribe, la duresa de l'Stark de Bunker, el bisturí antibelicista de Nada a la vista, la perla onírica de l'ara reeditada La niña verde, la renovada Espiral d'en Baixauli o les turbulències emocionals de Maleixo el riu del temps. Però per damunt de tot haig de mencionar a dos dels que no fallen: la nova edició de Vértigo de Sebald i El Tercer Reich de l'enyorat Bolaño. Per molt obra primarenca que sigui tant l'una com l'altra, apunten ja el seu talent immens que els farà regnar en la literatura malgrat la seva prematura mort.