Diari de lectura
Blog de La Central

Notes i reflexions dels nostres llibreters sobre lectures, reedicions, novetats, projectes editorials i altres esdeveniments relacionats amb el món del llibre i les humanitats


  • A la gola del laberint narratiu

    Elisabeth Massana

    IMAGEN

    Plantes d’interior (Empúries, 2011) és el tercer llibre de relats escrit per Borja Bagunyà, jove escriptor – per l’edat més que no pas per tota aquella sèrie d’assumpcions que es fan quan algú és etiquetat com a jove escriptor– que sorprèn un cop més per la seva maduresa narrativa, i ens mostra a un autor acostumat a fer-se (i fer-nos) preguntes i poc avesat a oferir respostes.


  • Ombra mai fu

    Piccolomini

    IMAGEN

    Per aquestes latituds europees resten poques avingudes que no estiguin sembrades de pestífers i malaltissos plataners. Xerxes, almenys el de Händel, no sabia el que es deia quan cantava les bondats d'aquest vegetal.
    Ara que al cel predomina el Bover, ens sorprèn gratament la fragància salutífera d'un til·ler al vespre, quan ja fosqueja. La seva olor embriagadora ens convida a una promenade per l'imaginari de l'amor romàntic.
    Els amors patris ocorren a la sombra de una sombrilla de encaje y seda, potser perquè per ací no hi ha gaire varietat d'ombres ni de frondes. Per poc, però, que viatgem cap al nord, ins Grüne, trobarem nombrosos amors, bé feliços, bé atziacs, de què el til·ler és testimoni únic, privilegiat i confident. Pensem només en el malaurat Coleridge, assegut sota un til·ler, composant el seu This lime-tree bower my prison.
    Entre els alemanys, gent que disposa d'un erari poètic incomparable i té el sa costum de musicar-ho tot, podem comptar famosos til·lers, immortalitzats pel vers i pel cant a l'obra d'il·lustres parelles. És el cas del Minnelied de Tieck-Mendelssohn, o del meravellós Der Lindenbaum de Müller-Schubert, d'importància cabdal a La Muntanya Màgica.
    Ara bé, el millor dels músics poetes alemanys, Gustav Mahler, corona el cicle del company errant amb una marxa tenebrosa en el registre i fúnebre en el ritme. Els dos ulls blaus són dolor i turment. En aquest moment d'angoixa i desconsol, apareix misteriosament un til·ler en el camí del viatger. Les seves flors odorants, com l'aigua del Leteu, li atorguen el do de l'oblit i el naixement d'una nova felicitat on tot es confon i es resol harmoniosament, tot, amor, dolor, món i somni. ¿Podrem trobar mai cap símbol semblant en el nostre camí urbà?