Diari de lectura
Blog de La Central

Notes i reflexions dels nostres llibreters sobre lectures, reedicions, novetats, projectes editorials i altres esdeveniments relacionats amb el món del llibre i les humanitats


  • FrICCIONES, de Pablo Martín

    Laia Quílez

    IMAGEN

    Heus ací una vegada un jove nascut fa 34 anys en algun indret a la vora de Reus, que es va passar la secundària prenent apunts amb llapis mentre col•leccionava tot el que pot i no pot col•leccionar-se: caixes de llumins, cubs de Rubik, cendrers, llums de nit, llibres, maratons; que va estudiar Art Dramàtic, Teoria de la Literatura i, de passada, Literatura Comparada, que va investigar des de Lille sobre l’Oulipo i sobre l'hipertext, mentre somiava amb contes que sí que havia escrit i esbossava novel•les patafísiques i totals; i que un dia, no fa gaire, va publicar, en la petita però prestigiosa editorial e.d.a., el seu primer llibre, FrICCIONES, un compendi de relats metaliteraris, polifònics, autofictius, laberíntics i hipertextuals que, vull ho poso en negreta perquè aquest editor no disposa de la funció de subratllat, no tenen desperdici.


  • O les belles, les sublimes ruines!

    Piccolomini

    IMAGEN

    Hi hagué un temps en què estetes, artistes i literats celebraven unànimement la ruïna com el més humà dels paratges naturals o el més natural d'entre els llegats de l'home. La ruïna, ara feréstega, adés amansida, ossari de l'esplendor antiga, predilecció de curiosos, ànsia dels mals de segle, ha gaudit d'una feliç fortuna artística i literària. A aquells que no disposen de temps en escreix i fan de la necessitat una virtut supracardinal, pragmàtica, el llibre de Michel Makarius, Ruines. Représentations dans l'art de la Renaissance à nos jours, recentment reeditat per Flammarion, els semblarà un tresor d'acontentament. En canvi, els arqueòlegs de la història en ruïnes, abundosos com són per aquestes latituds, han de fer el pènsum més a consciència. Un ruïnista de la talla d'Hubert Robert (1733-1808), per exemple, mereix un degut deteniment. Cal veure com reaccionaren els seus contemporanis. Cal llegir els Salons de Diderot: