En diu Marcel Riera i Bou, al pròleg: "En Jaume Cases, des dels turons del Maresme, confegeix aquesta elegia anònima i, per tant, col·lectiva, amb precisió i sense rabejar-s’hi. La cruesa d’una ensulsiada que per als qui hi van sucumbir era, potser, inevitable, vista al cap del temps amb un deix de pietat. Al fons uns anys vuitanta d’altra banda memorables i, pel camí, un degoteig de baixes, barreja d’eufòria i d’inconsciència, que van deixar una osca mal girbada en una generació sencer