Amb un coneixement directe i profund de les realitats dels dos països, Antoni Batista reflexiona sobre l´evolució del concepte de nació a Catalunya i el País Basc. Planteja que les nacions en el segle XXI ja no poden bastir-se només sobre els principis clàssics de territori, raça i llengua, sinó que, cada vegada més, guanyen pes els components simbòlics: la cultura, les tradicions, el fet consuetudinari. És a dir, els himnes, les banderes, les cançons que el poble fa seves, l´esport. En aquest camí, Euskadi i Catalunya s´han encarnat al llarg de la història en formes d´identitat simbòliques totalment allunyades. Els uns, en la convexitat, la lluita atàvica, la interiorització de la resistència. Els altres, en la concavitat, la integració, la cohesió social, el pacte. Ara, però, els temps estan canviant. La fi de la violència al País Basc és un pas ambiciós per acostar-se a la concavitat, mentre Catalunya afronta el repte d´un independentisme renovat, transversal, cordial.