La muixeranga és una tradició festiva valenciana que consisteix a alçar torres humanes. La més coneguda és la d’Algemesí perquè és la que té més membres, la que ha conservat més torres humanes diferents i la que fa les figures més altes i difícils. Des de fa quasi vint anys a Algemesí hi ha dues colles. També s’han conservat muixerangues tradicionals a l’Alcúdia, Titaigu¨es, Peníscola i Forcall. Les tradicions d’aquests pobles reben noms diferents: negrets, mojiganga, dansants i varetes. En cada poble també són diferents les torres humanes, els balls, les músiques i els uniformes. En els darrers anys s’han creat noves muixerangues en pobles on la tradició s’havia perdut o potser no havia existit mai.
En altres pobles valencians hi ha el costum de fer, una vegada l’any, una torre humana improvisada. Tradicionalment agafaven un pollastre, és per això que els hem anomenat pals de pollastre. No sabem si històricament estaven relacionats amb les muixerangues. Aquest llibre fa un recorregut per totes les muixerangues i els pals de pollastre valencians, tot resumint la informació recollida en més de quaranta entrevistes personals, més de cinquanta llibres i articles, i en més de cent quaranta fotografies.
Les muixerangues presenten diferències prou evidents entre elles, però també semblances, com algunes construccions i quatre elements intangibles que anomenem components: l’acrobàtic, el coreogràfic, el religiós i el burlesc. El llibre s’acaba amb unes reflexions sobre el model de colla, la participació de la dona, la seguretat i els valors de la muixeranga.