Dramaturg, novel·lista, assagista, premi Nobel de literatura del 1934, Luigi Pirandello va néixer el 28 de juny del 1867 a Villaseta de Càvusu, prop d’Agrigent, Sicília i va morir el 1936 a Roma. Com a autor teatral va ser un veritable innovador de la tècnica escènica i preparà el camí al pessimisme existencialista d’Anouilh i Sartre, i també a les comèdies de l’absurd de Ionesco i Beckett, i al teatre en vers, de caràcter religiós, d’Eliot. Els seus nombrosos relats els va voler publicar el 1922 de manera conjunta amb el títol Contes per a un any. Es tractava d’un ambiciós projecte de vint-i-quatre volums, que havien de convergir en un total de 365 contes, un per cada dia de l’any. Tanmateix, l’ambiciós projecte de Pirandello no va reeixir del tot i finalment només se’n van publicar quinze volums. Aquests contes són la base, el canemàs literari sobre el qual es basteix l’univers dramàtic i els personatges que l’habiten...