Xavier Miserachs (Barcelona, 1937-1998) va ser el membre més jove d´un col·lectiu que, al final dels anys cinquanta, va recuperar la creativitat i la innovació en la fotografia aplicada, el rastre de la qual s´havia perdut després de la Guerra Civil. Va dur a terme una ruptura en clau de modernitat que va superar l´estretor de la censura franquista i la precarietat de l´autarquia. Va abandonar els estudis de medicina quan va descobrir la seva vocació de reporter i es va dedicar professionalment a la fotografia amb la creativitat i la passió d´un pioner. Gràcies a la sensibilitat envers l´humà, el sentit de l´humor i la intel·ligència de Miserachs, els seus reportatges tenen la força d´uns assajos crítics propers a l´autobiografia, de manera que la seva obra constitueix una semblança de la segona meitat del segle xx, així com el retrat viu i fresc de l’actitud del fotògraf davant la vida.