En les Obretes Morals, escrites gairebé totes l´any 1824, i que Italo Calvino considerava un dels exemples paradigmàtics de prosa moderna experimental, Leopardi adaptà els seus pensaments filosòfics a diversos gèneres tradicionals -des del diàleg llucianesc, fina al tractat, passant per la narració històrico-mítica i pel document o fragment apòcrif- que aquí estan al servei d´una concepció completament diferent, capgirada i malenconiosa de l´home i del món. El narrador i els protagonistes s´ho miren tot des de l´òptica del crepuscle del món i de la humanitat, la qual cosa desvela, amb una ironia i fins i tot amb un sarcasme devastadors, no sols la fal·làcia de la centralitat de l´home i la inconsitència de la vida humana i de l´univers, sinó també la dels mateixos déus. Res resisteix al poder anorreador de la veritat que tant persegueix la filosofia moderna, ja que un cop aquella es manifesta, transomra tot allò que era o semblava real (desig, sentiments, felicitat) en no-res.