Una utopia és una obra de caràcter imaginari que comprèn la narració d´un viatge, la descripció d´un país exòtic i l´exposició d´un sistema social inconegut. La Ciutat del Sol és una utopia en sentit estricte, és a dir, una proposta doctrinal relativa a una societat ideal. L´obra té forma de diàleg entre un genovès, antic pilot de Colom, i un hospitaler, en el qual el primer informa àmpliament sobre la seua estada a la Ciutat del Sol, amb referències detallades a l´organització de l´espai físic, l´estructura social i política, la religió i les formes de convivència, en què destaca l´igualitarisme, la comunitat de dones o el paper de l´astronomia i l´astrologia. La Ciutat del Sol és una utopia pura i seriosa. Representa una societat que es vol perfecta, una teocràcia amb un príncep elegit entre pocs, una comunitat jerarquitzada i subjecta a normes, que recorden els ordes monàstics o les regles militars. És també una antítesi, que mostra els abusos i les injustícies de la societat real. En definitiva, una crítica de la societat existent i l´auguri d´una nova edat d´or. Tot i la diferència d´època i context intel·lectual, hom pot trobar denominadors comuns amb determinades propostes del socialisme utòpic, com ara la igualtat de tipus comunista, l´elevació humana per mitjà de l´educació, la creació de condicions per a una vida segura i solidària a través d´uns serveis públics accessibles per a tothom i d´un urbanisme apropiat.