Hemos cambiado la manera de especificar direcciones para mejorar nuestro servicio en los pedidos. Debe revisar sus direcciones y guardar los cambios. Ir a Mi Cuenta
Per continuar gaudint dels serveis de La Central, si us plau, llegeix i accepta la política de privacitat.
El desarrollo de los géneros, la ficción caballeresca y el orden religioso.
Índice
HISTORIA DE LA PROSA MEDIEVAL CASTELLANA
1
La creación del discurso prosístico:
el entramado cortesano
PRESENTACIÓN .....................................................................................
0.1: Una historia del discurso prosístico ....................................
0.2: Una historia de los textos ....................................................
0.3: Normas de transcripción de los textos ...............................
LISTA D E ABREVIATURAS ..........................................................................
Capítulo 1. Los ORÍGENES DE LA PROSA MEDIEVAL CASTELLANA .................
1.1: Las tradiciones poéticas y retóricas: la c l e r e z í a .................
1.1.1: Los estudios generales .................................................
1.1.2: Las artes liberales .........................................................
1.1.2.1: La enumeración de las artes: la educación de un príncipe ...................................................................
1.1.2.2: La grammatica ....................................................
1.1.2.3: La logica ..............................................................
1.1.2.4: La rhetorika .........................................................
1.1.2.5: El quadriuium .....................................................
1.2: La prosa como discurso formal ............................................
1.2.1: La ‘prosa’: la invención de un discurso formal ..........
1.2.2: La -prosa rítmica y la versificación clerical ................
1.2.3: La configuración del discurso prosístico ....................
1.2.4: El fablar comunal de la prosa ....................................
1.3: Los contextos culturales y el desarrollo del discurso prosístico
1.3.1: La construcción de la identidad de Castilla ................
1.3.2: La formación de una cancillería letrada .....................
1.3.3: La creación de la clerezía cortesana ...........................
1.3.4: La corrección del modelo de corte: el molinismo .....
Capítulo II. DE ALFONSO VIII A FERNANDO III (1170-1230): LA CONFIGURA-CI6N
DE CASTILLA ...................................................................... 6 3
2.1: La oposición castellano-leonesa ........................................... 6 5
2.1.1: La historia de un reinado: de la mentalidad aristocrática
a la afirmación religiosa ..................................................
2.1.2: Los modelos culturales de las cancillerias castellana y leo-nesa
2.1.3: Los letrados de la corte castellana ..............................
2.1.3.1: Del Tratad6 de Cabreros al Cantarde mb Cid
2.2: Documentos jurídicos y textos cronísticos ..........................
2.2.1: Fueros ...........................................................................
2.2.1.1: La tradición forística: usos legales frente a poder po-lítico
............................................................................
2.2.1.2: Las afazañasn: las formas de vida populares ......
2.2.2: La primera historiografía vernácula ............................
2.2.2.1: La tradición de los anales ...................................
2.2.3: Las primeras redacciones cronísticas ..........................
223.1: Los Anales nawrro-aragoneses .........................
2.2.3.2: El Libe?- regum .....................................................
2.2.3.3: El Libro de las generaciones y la materia artúrica . .
2.3: Primeras manifestaciones de la literatura religiosa ................
2.31: La Fazienda de Ultramar ...............................................
2.3.1.1: La transmisión textual y la datación de la Fuzienda
2.3.1.2: El contenido de la Fazienda de Ultramar ............
2.3.1.3: La materia de la Faziendu: los valores de la predica-ción
...............................................................................
2.3.2: Las Biblias medievales: el siglo XII ...............................
2.3.2.1: Tradición textual y labor traductora .....................
2.3.2.2: Las traducciones de mediados del siglo XIII ........
2.3.3: La Disputa entre un crktiano y un judio ......................
2.3.3.1: La fechación de la Disputa: contexto de recepción
2.3.3.2: El contenido de la Disputa ....................................
2.3.4: Una regla monástica .......................................................
2.4: Los tratados enciclopédicos: la clerecía escolar .....................
2.4.1: La Semejanca del mundo ...............................................
2.4.1.1: La transmisión textual y la fecha de composición
2.4.1.2: Fuentes y tradición escolar ....................................
2.4.1.3: Materia y estructura de la Semejanza ...................
Capítulo III. DE FERNANDO III A ALFONSO X (1230-1255): LA CONSTRUCCIÓN
DE LA REALIDAD CORTESANA ........................................................... 1 5 7
3.1:‘El regalismo: ideología política y pensamiento cultural ........ 1 5 9
3.2: La historiografía romance ........................................................ 1 6 1
3.2.1: Las traslaciones del Tudense y del Toledano ................ 1 6 2
3.2.1.1: Las traducciones del Tudense ............................... 1 6 3
3.2.1.2: Las traducciones del Toledano . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 6 6
3.2.2: La Ctinica de lapoblación de Ávila ..............................
3.2.2.1: La historia de una fundación .................................
3.2.2.2: La defensa de una identidad .................................
3.2.2.3: Las acciones militares ............................................
3.2.2.4: La crónica como memorial de servicios ...............
3.3: Primeras formas de la ficción: las traducciones del árabe ....
3.3.1: El Calila: un libro alfonsí ...............................................
3.3.1.1: Los caminos del Calila ,..........................................
3.3.1.2: Estructura del Calda ..............................................
3.3.1.2.1: La “Introducción: el valor del *saben ..........
3.3.1.2.2: La *Estoria de Berzebuep: caps. I-II ............
3.3.1.2.3: El Calila: el marco narrativo ........................
3.3.1.2.4: La historia de Calila y Dina: el valor del consejo
3.3.1.2.5: Las cortes del Calila .....................................
3.3.1.3: Las técnicas narrativas del Calila ..........................
3.3.2: El Sendebar .....................................................................
3.3.2.1: Orígenes y transmisión textual ..............................
3.3.2.2: El prólogo del Sendebar ........................................
3.3.2.3: Estructura del Sendebar .........................................
3.3.2.3.1: El primer marco narrativo ............................
3.3.2.3.2: La disputa de ~exemplos~ ..............................
3.3.2.3.3: El último marco narrativo .............................
3.3.3: La Escala de Mahoma .....................................................
3.3.3.1: Entre un libro de ciencias y una fuente historiográfica
3.3.3.2: La corte imperial como marco de traducción
3.3.3.3: Estructura y contenido de la Escala de Mahoma”“::
3.4: Pensamiento político y literatura sapiencial ...........................
3.4.1: El Libro de los doze sabios ..............................................
3.4.1.1: El prólogo y el epílogo de Doze sabios ................
3.4.1.2: La transmisión manuscrita de Doze sabios ...........
3.4.1.3: La estructura de Doze sabios .................................
3.4.1.4: La configuración ejemplar .....................................
3.4.1.5: Contenido y capitulación .......................................
3.4.2: Flores defilosofia ............................................................
3.4.2.1: Transmisión textual y versiones de Flores ............
3.4.2.2: Significado y contenido de la obra: contexto de pro-ducción
3.4.2.3: Estructura de la obra ..............................................
3.4.3: Poridat de lasporidades .................................................
3.4.3.1: La transmisión del Siw al-‘asrár ............................
3.4.3.2: El Poridat: significación y líneas textuales ...........
3.4.3.3: La estructura y contenido del Poridat ..................
3.4.3.4: El saber como estructura hermética ......................
3.4.4: Secreto de los secretos ......................................................
3.4.4.1: El marco narrativo ..................................................
3.4.4.2: El saber y la corte ..................................................
3.4.4.3: Estructura y líneas textuales ..................................
3.5: La formación de un modelo jurídico ......................................
3.5.1: Los fueros .......................................................................
3.6.2.5.2: Pedagogía y enseñanza en el Libro de los judi-zios
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.6.2.5.3: La conciencia de autoría . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.6.2.6: Multiplicidad de planos y de perspectivas textuales
3.6.2.7: La valoración cortesana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.6.3: El Libro de las cruzes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.6.3.1: Autoría y transmisión del Libro de las cruzes . . . . . .
3.6.3.2: El prólogo del Libro: la defensa del saber . . . . . . . . . .
,3.6.3.3: La materia y el contenido del Libro de las cmzes . .
,3.6.3.4: La doctrina astrológica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.6.3.5: Los dos ejes temáticos del Libro de las cruzes . . . . .
3.6.3.6: La capitulación y la estructura de la obra . . . . . . . . . . . .
3.6.3.7: Organizaciones textuales y composición formal . . .
tpítulo IV. LA CORTE LETRADA DE ALFONSO X (1256-1284) ...................
4.1: Libros sapienciales y clerecía cortesana .................................
4.1.1: El Libro de los cien capítulos ..........................................
4.1.1.1: La transmisión manuscrita de Cien capitulos .......
4.1.1.2: La estructura del Libro de los cien capitulos .........
4.1.1.3: Del saber y de la nobleza ......................................
4.1.2: El Libro de los buenosproverbios ...................................
4.1.2.1: Origen y transmisión manuscrita del Libro de los bue-nos
proverbios ...............................................................
4.1.2.2: El contenido: las imágenes del saber ...................
4.1.2.3: La estructura del Libro de los buenosproverbios
4.1.2.4: Los uexemplosn del Libro de los buenos proverbios
4.1.2.5: La organización estructural del Libro de los buenos
proverbios ......................................................................
4.1.3: El Bocados de oro; la definición del saber ....................
4.1.3.1: Testimonios y tradiciones del Bocados de oro .....
4.1.3.2: Estructura y contenido del Bocados de oro ..........
4.1.3.3: El “saber” y el amundo”: los regimientos de príncipes
4.2: La corte como marco de enseñanza: los diálogos .................
4.2.1: El Diálogo de Epicteto y el emperador Adriano .............
4.2.1.1: Transmisión y derivación textuales .......................
4.2.1.2: El marco narrativo: Adriano y Epicteto ................
4.2.1.3: El debate: una indagación sobre el saber ............
4.2.2: La Historia de la donzella Teodor ..................................
4.2.2.1: Orígenes de la Donzella Teodor ...........................
4.2.2.2: La versión castellana de los manuscritos ..............
4.2.2.3: Estructura de la versión medieval .........................
4.2.2.4: Las variaciones del modelo estructural: del ms. a los
impresos ........................................................................
4.2.3: El Capítulo de Segundo filósofo ......................................
4.2.3.1: Orígenes y transmisión textual ..............................
4.2.3.2: Segundo filósofo y la tradición escolar ..................
4.2.3.2.1: El marco narrativo .........................................
4.2.3.2.2: El debate entre Adriano y Segundo .............
Les cookies són importants per a tu, influeixen en la teva experiència de navegació, ens
ajuden a protegir la teva privadesa i permeten realitzar les peticions que ens sol·licitis a través de la web. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per analitzar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les teves preferències en base a un perfil elaborat amb els teus hàbits de navegació (per exemple pàgines visitades). Si consentiu la vostra instal·lació prem "Acceptar cookies", o també pots configurar les teves preferències
aquí.
Més informació a la nostra
Política de cookies
Panell de configuració de cookies
Aquest és el configurador avançat de cookies pròpies i de tercers. Aquí podeu modificar paràmetres que afectaran directament la vostra experiència de navegació en aquesta web
Cookies tècniques
Aquestes cookies són importants per donar-te accés segur a zones amb informació personal o per reconèixer-te quan inicies sessió.
Cookie de sessió de plataforma de propòsit general, utilitzada per llocs escrits a JSP. Usualment s'usa per mantenir una sessió d'usuari anònim per part del servidor.
NETSESSIONID
Cookie de sessió, utilitzada en entorns .net per mantenir una sessió d'un usuari anònim per part del servidor
.AspNetCore.Session
Cookie de sessió, utilitzada en entorns .net per mantenir una sessió d'un usuari per part del servidor
consentlc
Cookie utilitzada per recordar el consentiment de la política de cookies
consentPersonalizacion
Cookie utilitzada per recordar el consentiment de les galetes de personalització
UserLoginCookie
Cookie utilitzada per a l'autenticació de l'usuari
Cookies de personalización
Estas cookies están relacionadas con características generales como, por ejemplo, el navegador que utilizas, y podrás disponer de una experiencia y contenidos personalizados.
Cookie utilitzada per mantenir l'idioma seleccionat
Cookies analítiques
Permeten mesurar, anònimament, el nombre de visites o l'activitat. Gràcies a elles podem millorar constantment la teva experiència de navegació. Podreu disposar d'una millora contínua en l'experiència de navegació.
Google Analytics estableix aquesta cookie. Segons la vostra documentació, s'utilitza per reduir la taxa de sol·licitud del servei, cosa que limita la recopilació de dades en llocs d'alt trànsit. Caduca als 10 minuts
_ga
Aquest nom de cookie està associat amb Google Universal Analytics, que és una actualització significativa del servei d'anàlisi de Google més utilitzat. Aquesta cookie s'utilitza per distingir usuaris únics assignant un número generat aleatòriament com a identificador de client. S'inclou a cada sol·licitud de pàgina en un lloc i s'utilitza per calcular les dades de visitants, sessions i campanyes per als informes d'anàlisi de llocs.
__utma
Aquesta és una de les quatre cookies principals establertes pel servei Google Analytics que permet als propietaris de llocs web rastrejar el comportament dels visitants i mesurar el rendiment del lloc. Aquesta cookie té una durada de 2 anys per defecte i distingeix entre usuaris i sessions. Es fa servir per calcular les estadístiques de visitants nous i recurrents. La cookie s'actualitza cada cop que s'envien dades a Google Analytics. Els propietaris del lloc web poden personalitzar la vida útil de la cookie.
__utmc
Aquesta és una de les quatre cookies principals establertes pel servei Google Analytics que permet als propietaris de llocs web rastrejar el comportament dels visitants i mesurar el rendiment del lloc. No s'utilitza a la majoria dels llocs, però està configurat per permetre la interoperabilitat amb la versió anterior del codi de Google Analytics coneguda com a Urchin. En aquestes versions anteriors, això es va fer servir en combinació amb la cookie __utmb per identificar noves sessions / visites per als visitants que tornen. Quan la feu servir Google Analytics, aquesta és sempre una cookie de sessió que es destrueix quan l'usuari tanca el navegador. Per tant, quan es considera una cookie persistent, és probable que es tracti d'una tecnologia diferent que configura la cookie.
__utmz
questa és una de les quatre cookies principals establertes pel servei Google Analytics que permet als propietaris de llocs web fer un seguiment del comportament dels visitants i mesurar el rendiment del lloc. Aquesta cookie identifica la font de trànsit al lloc, de manera que Google Analytics pot informar els propietaris del lloc d'on provenen els visitants quan arriben al lloc. La cookie té una vida útil de 6 mesos i s'actualitza cada cop que s'envien dades a Google Analytics.
__utmb
Aquesta és una de les quatre cookies principals establertes pel servei Google Analytics que permet als propietaris de llocs web rastrejar el comportament dels visitants i mesurar el rendiment del lloc. Aquesta galeta determina noves sessions i visites i caduca als 30 minuts. La cookie s'actualitza cada cop que s'envien dades a Google Analytics. Qualsevol activitat d'un usuari dins del període de vida de 30 minuts comptarà com una sola visita, fins i tot si l'usuari abandona i després torna al lloc. Un retorn després de 30 minuts comptarà com una nova visita, però com un visitant que torna.
_gcl_au
Utilitzat per Google AdSense per experimentar amb leficiència de la publicitat en els llocs web que utilitzen els seus serveis.
IDE
Aquesta cookie és establerta per Doubleclick i porta a terme informació sobre com l'usuari final utilitza el lloc web i qualsevol publicitat que l'usuari final hagi vist abans de visitar aquest lloc web.
NID
DoubleClick (propietat de Google) estableix aquesta cookie per ajudar a crear un perfil dels vostres interessos i mostrar-vos anuncis rellevants en altres llocs.
_gat_gtag_UA_124007_2
Aquesta cookie és part de Google Analytics i s'utilitza per limitar les sol·licituds (taxa de sol·licitud d'acceleració).
test_cookie
DoubleClick (que és propietat de Google) estableix aquesta cookie per determinar si el navegador del visitant del lloc web admet cookies.