Una pediatra jubilada decideix acompanyar el seu marit,també metge jubilat, a prestar els seus serveis com a voluntaris en un hospital d’una zona rural de l’oest d’Angola. El llibre, escrit en primera persona, recorre la història recent d’aquell país, que tot just fa tretze anys va sortir d’una llarga guerra de trenta-set anys de durada, fet que ha condicionat el manteniment d’uns costums ancestrals vinculats a les seves creences, a la seva estructura social, i a una visió molt especial del valor i significat de la vida i la mort. El xoc entre dues cultures i l’impacte que això produeix en la doctora, a més de les possibilitats limitades d’assistència sanitària que pot oferir en aquella terra, li generen la necessitat de narrar la seva experiència, i de compartir els sentiments viscuts i els coneixements adquirits durant la seva estada. El resultat és aquest relat a través del qual el lector podrá endinsar-se en aquell entorn i realitat de la seva gent, en la vida diaria dels voluntaris de Missao, i en situacions socials, hospitalàries i clíniques viscudes directament per l´autora.