Se´l va arribar a conèixer com l´Indiana Jones veneçolà, però molt abans de la icona del cel·luloide, Josep Maria Cruxent ja era un dels màxims exponents de l´arqueologia d´exploració. En donen fe veritables odissees modernes, com l´expedició francoveneçolana a les fonts de l´Orinoco, l´any 1951, o l´anomenada Ruta de Balboa, a través d´una de les selves més inhòspites del continent americà, la del Darien; en aquest cas, junt amb sa majestat Leopold III de Bèlgica. Després de la Guerra Civil, Cruxent s´havia exiliat a Veneçuela, país al qual acabaria donant la prehistòria que no tenia. Amb pic i pala com a principals eines de treball, de sol a sol i al llarg de més de cinquanta anys, va ajudar a descolonitzar el coneixement suposadament neutre de «l´acadèmia del Nord». És més, els nous horitzons que eixamplà per als períodes americans paleoindi i indohispà fan del catalanoveneçolà un referent en intentar comprendre l´adaptació de l´ésser humà a noves condicions ambientals.