Susanna Rafart i Corominas és, actualment, una de les veus poètiques amb més prestigi en el panorama de la lírica catalana. Alguns premis com el Senyoriu d’Ausiàs March, el Joan Alcover de Palma, el Carles Riba o el Premi de la Crítica Serra d’Or de Narrativa Breu, avalen la seva trajectòria creativa, sempre guiada per una ambició literària que situa cada un dels seus llibres en la indiscutibilitat pel que fa a qualitat, bellesa i aposta estètica. Es va donar a conèixer amb el Premi Carles Riba l’any 2001, amb el llibre Pou de glaç. El van seguir els volums poètics Retrat en blanc i Baies. i la trilogia formada per L’ocell a la cendra (2010), La mà interior (2011) i La llum constant (2015. En prosa, ha publicat els volums Un cor grec. Memòria i notes d’un viatge (2006), Les tombes blanques. Contes de la Mediterrània (2008) i Gaspara i jo. Sobre l’amor. Retrat oval de Gaspara Stampa amb intervencions presents (2011), Crisàlide. Pastoral en Si Menor (2015), Dies d’agost. Notes i dies de terres properes (2017) i La fugida d’Urània (2018). Ha estat traduïda al castellà, l’italià, el búlgar i el francès, alhora que ha traduït a la nostra llengua autors com Yves Bonnefoy, Dino Campana, Leonardo da Vinci o Salvatore Quasimodo. Beatriu o la frontera neix de la necessitat de donar veu a una espera, la de la dona que contempla com l’ésser humà del segle XX ha travessat guerres i conflictes sense trobar el seu nord. Neix també a partir d’una fotografia apareguda als diaris: un home travessa una frontera avançant per un riu amb un infant en braços, tot fugint d’una guerra. Aquesta eixida dels inferns no té retorn ni avançada. La veu de Beatriu és la veu per excel·lència, la veu que protegeix: el seu llenguatge malda per donar un sentit a l’existència. Però aquest cop, la catàstrofe potser no podrà evitar-se i caldrà, finalment, acceptar-ne la ceguesa.