No és un llibre d’història. Ni tampoc hi surt tothom. És un relat sobre com veia aquella casa en què he treballat en diferents càrrecs, des de traductor fi ns a director, al llarg dels últims quaranta-cinc anys. Aquestes impressions que comencen i es desenvolupen al voltant de la cèlebre porta giratòria del carrer de Pelai, número 28, se centren bàsicament en aquells primers anys d’un periodisme que s’havia de renovar perquè el franquisme s’extingia i la llibertat s’obria pas en tots els àmbits de la societat.

Aquella porta giratòria és un recorregut pels records i les vivències de Lluís Foix a La Vanguardia. Les anècdotes, els redactors i els corresponsals, les redaccions i els seus personatges conformen un univers d’uns anys inoblidables de l’autor en un diari que ha representat una institució social, que s’ha mantingut 135 anys en contacte amb els seus lectors i que ha estat una referència a Catalunya durant moltes generacions. Un mirall de les virtuts i els defectes d’un país i, alhora, un homenatge a l’autèntic periodisme de raça.