A Contes d´un filòsof i Contes de glòria i d´infern, publicats els anys 1908 i 1911 respectivament, d´una gran originalitat en el context de la literatura catalana del temps, la influència perceptible d´Edgar A. Poe, Guy de Maupassant i Villiers de l´Isle-Adam imprimeix caràcter a unes narracions que circulen pels marges del misteri i el sobrenatural. La voluntat provocadora arriba als màxims nivells en els contes d´inspiració bíblica, agosarades versions de passatges i personatges del Nou Testament, i en els que s´ocupen de la bogeria, en què aprofita l´experiència com a psiquiatre de mentalitat i pràctica molt avançades per al seu temps.