El 5 d’agost del 57 aC, Marc Tul·li Ciceró desembarcava a Brundísium i posava fi al seu exili, després d’aconseguir el tan esperat perdó. Els dos discursos que presentem en aquest volum formen part del conjunt d’actuacions forenses que l’orador protagonitzà durant el període immediatament posterior a aquest fet. Són textos, per això, amb un marcat rerefons polític, determinats en gran mesura per les tenses i oscil·lants relacions de Ciceró amb els membres del triumvirat, principalment amb Cèsar i amb Pompeu. En el primer discurs, Sobre el govern de les províncies consulars, Ciceró defensarà la continuïtat dels comandaments provincials de Cèsar, de qui farà un encès elogi; en el segon, el discurs En defensa de Luci Corneli Balb, l’orador aconseguirà l’absolució d’aquest influent ciutadà originari de Gades, protegit tant de Cèsar com de Pompeu, a qui s’acusava d’haver usurpat la ciutadania romana.