CARTOGRAFIES DE L’ANIMA: IDENTITAT, MEMORIA I ESCRIPTURA PRESENTA UNA REFLEXIO SOBRE LES FORMES D’ENUNCIACIO EN PRIMERA PERSONA I ELS MODES DE REPRESENTACIO DEL JO A LA LITERATURA MEDIEVAL. S’INTERESSA EN LA MANERA COM AQUESTES ESTRATEGIES D’ENUNCIACIO I REPRESENTACIO POSSIBILITEN AL JO, A TRAVES D’UN ACTE INAUGURAL D’AUTOCONSCIENCIA, LA SEVA CONSTRUCCIO EN SUBJECTE, EN UN INDIVIDU QUE RAONA SOBRE LA SEVA IDENTITAT. ELS PROCEDIMENTS I ELS RESULTATS PODEN SER DIVERSOS EN FUNCIO DE LES TRADICIONS LITERARIES, DE LES CONVENCIONS QUE IMPOSEN ELS GENERES O DE L’UTILLATGE INTEL·LECTUAL DISPONIBLE EN UN LLOC I UN TEMPS DETERMINATS. NO OBSTANT AIXO, A TRAVES DELS SEGLES QUE TRANSCORREN ENTRE AGUSTI D’HIPONA I ERASME DE ROTTERDAM, EMERGEIX, S’AFAIÇONA I S’IMPOSA UN JO QUE S’OBSERVA I S’ANALITZA DES DE LA VEU INTERIOR DE LA SEVA CONSCIENCIA.