Els eixos que emmarquen la convivència dins d’una societat vénen denits per la gestió de la identitat i de l’alteritat. La ideologia que la societat adopti en la seva articulació i la memòria mitjançant la qual es justiqui bastiran uns determinats trets assumits com a propis, rebutjant els que s’hi oposin. Des d’aquesta perspectiva, la present obra revisa els eixos amb què les diferències socials, polítiques, religioses i culturals s’encabiren en models de convivència a l’edat mitjana; uns models prou sòlids per a generar un especíc llegat als segles posteriors tant a Europa com a Amèrica