El Llibre de meravelles és una ambiciosa novel·la didàctica que Ramon Llull va escriure durant la seva primera estada a París, entre l’any 1287 i el 1289. El protagonista, Fèlix, nom amb el qual també es designa correntment l’obra, és un pelegrí que observa la realitat descobrint amb dolorosa sorpresa la distància que separa la conducta humana de l’ordre diví de la creació. Els viatges de Fèlix proposen un recorregut pel saber enciclopèdic del segle XIII, de manera que els deu apartats de l’obra coincideixen amb els subjectes de l’Art de Ramon: Déu, els àngels, el cel, els elements, les plantes, els metalls, les bèsties, l’home, el paradís i l’infern. Aquest primer volum de l’edició de l’obra comprèn els llibres I-VII, i es tanca amb el celebrat apòleg polític que coneixem com a “Llibre de les bèsties”. La present edició crítica és la primera que té en compte la totalitat de la tradició manuscrita en català i en occità.