Figura i paisatge és un llibre clau en l’evolució literària de Narcís Oller, perquè es publica en plena crisi del narrador, deguda, sobretot, a la irrupció de les teories simbolistes, que modificaven la concepció realista de la novel·la que Oller havia seguit fins aquell moment. Les narracions del llibre mostren aquesta crisi i les contradiccions que comporta, perquè reuneix contes molt diferents: impressions poètiques en prosa, contes en sintonia realista i altres que anuncien procediments modernistes que anys després quallaran en autors com Víctor Català. Aquesta edició conté un estudi introductori de Jordi Castellanos, catedràtic de Literatura Catalana de la Universitat Autònoma de Catalunya...