El 1876, un jove Robert Louis Stevenson, que volia dedicar-se a les lletres però que encara no havia publicat res, va conèixer Fanny Van de Grift Osbourne (1840–1914), una americana casada i amb tres fills, amb la qual van esdevenir amants. El 1878 Fanny se’n va tornar cap a San Francisco, Califòrnia. Un any després, l’agost de 1879, quan ella ja havia arreglat els papers del seu divorci, Stevenson va anar a trobar-la, contra el parer dels seus amics, que temien per la seva salut feble, i sense notificar-ho als seus pares. Va agafar un passatge de segona classe en el vapor Devonia, en part per estalviar però també per conèixer com feien la travessia els europeus que emigraven a Amèrica i per incrementar l’aspecte aventurer del viatge, que el va dur de Glasgow a Nova York. Des d’allà va travessar, amb tren, tot el continent fins a Califòrnia. D’aquesta experiència en va néixer L’emigrant amateur, que no es va publicar com a llibre fins un any després de la seva mort, i que ha estat qualificat per Paul Theroux com “un dels deu millors llibres de viatges”. Stevenson hi descriu les setmanes que va passar en una coberta atapeïda amb els emigrants pobres, i les seves primeres reaccions a Nova York, abans d’agafar el tren cap a Califòrnia, en un trajecte que va recollir a la segona part del llibre, titulada A través de les planes. Ple d’observacions agudes, el llibre recull la percepció inicial que va tenir Stevenson d’Amèrica i dels americans, al mateix temps que ofereix un relat detallat del que significava com a emigrant europeu viatjar a Amèrica a final del segle XIX.