La veu i el poder de les dones, de Mary Beard

No ens agrada que ens facin callar. Ni en l’àmbit públic ni en el privat. A l’Odissea, Telèmac censura la seva mare Penèlope i deixa clar que mythos (referint-se al fet de parlar en públic i amb autoritat) és cosa d’homes. L’eco d’aquest moment clàssic homèric encara ressona. Mary Beard parteix de l’exabrupte de Telèmac per analitzar l’exclusió de les dones de l’esfera pública en les societats occidentals, a l’antiguitat grega i romana i als nostres dies. En aquestes dues conferències, a més, explora els fonaments culturals de la misogínia en la política i en la vida laboral, i demostra com una certa idea de poder (i també de coneixement, d’experiència, d’autoritat...) ha exclòs, o ha tendit a excloure, les dones.


Mary Beard (Much Wenlock, Anglaterra, 1955) és catedràtica de clàssiques a la Universitat de Cambridge, membre del Newnham College i professora de literatura antiga a la Royal Academy of Arts de Londres. És una gran especialista en el món antic i una intel·lectual britànica de primer ordre. Les seves col·laboracions en premsa, ràdio i televisió són freqüents, i escriu regularment un blog, A Don’s Life, a The Times Litery Supplement. És autora, entre altres obres, de Rome in the Late Republic (1985), Religions of Rome (1998), The Roman Triumph (2007), Pompeii: The Life of a Roman Town (2008), Laughter in Ancient Rome: On Joking, Tickling, and Cracking Up (2013) i SPQR: A History of Ancient Rome (2015), algunes de les quals han estat traduïdes al castellà. Com a divulgadora de la història clàssica, Beard ha adaptat alguns dels seus treballs per a la BBC. Va rebre el premi Princesa d’Astúries de Ciències Socials el 2016.  

L'autora conversarà amb la periodista Anna Guitart.