Silencia, de Nina da Lua, Gemma Capdevila
7.11.2016
19h
La Central del Raval
Silencia, de Nina da Lua, Gemma Capdevila
El temps va aturar-se
quan la vam sentir arribar.
Era la Silencia,
la cançó del silenci.
Venia de molt i molt lluny...
—¿Així que voleu saber on van els estels quan es fa de dia?
Nina da Lua vaig néixer una nit d'estiu de 1979 a Barcelona i des de ben petita m'ha agradat jugar amb les paraules. Amb elles he trobat un bosc molt ample on fer volar sensacions lliurement per mitjà de contes i versos. Però també, gràcies a elles, he navegat per l'aire màgic de la ràdio o m'he endinsat en altres disciplines artístiques com ara la música, la fotografia o la pintura. Amb tot... ¿et dic un secret? El silenci és el camí que sempre, sigui on sigui, em guia fins a «casa» i m'ajuda a contactar amb les estrelles i amb tot allò que no es veu, però se sent. Per això les meves fonts d'inspiració preferides són les que arriben sense trucar a la porta o es desxifren amb la carícia del vent!
Gemma Capdevila vaig néixer a Barcelona l'hivern de 1988 i, des de llavors, he perseguit la primavera, el blau del mar, els sons del vent i la quietud de les muntanyes. Sóc il·lustradora, tinc clar que ho vull ser des dels dotze anys. He après gran part del que sé a l'Escola Llotja i a Eina. També he estudiat belles arts. Visc al peu del Montseny i faig tallers a nens i nenes, dels quals surt bona part de la meva inspiració. Surto pels camins de vora casa meva corrent, caminant o, a vegades, volant, per cercar els secrets de la nit i imaginar-me el que passa al bosc quan no hi ha ningú per veure-ho. M'enamora buscar respostes, trobar preguntes i desplegar-les sobre el paper.
quan la vam sentir arribar.
Era la Silencia,
la cançó del silenci.
Venia de molt i molt lluny...
—¿Així que voleu saber on van els estels quan es fa de dia?
Nina da Lua vaig néixer una nit d'estiu de 1979 a Barcelona i des de ben petita m'ha agradat jugar amb les paraules. Amb elles he trobat un bosc molt ample on fer volar sensacions lliurement per mitjà de contes i versos. Però també, gràcies a elles, he navegat per l'aire màgic de la ràdio o m'he endinsat en altres disciplines artístiques com ara la música, la fotografia o la pintura. Amb tot... ¿et dic un secret? El silenci és el camí que sempre, sigui on sigui, em guia fins a «casa» i m'ajuda a contactar amb les estrelles i amb tot allò que no es veu, però se sent. Per això les meves fonts d'inspiració preferides són les que arriben sense trucar a la porta o es desxifren amb la carícia del vent!
Gemma Capdevila vaig néixer a Barcelona l'hivern de 1988 i, des de llavors, he perseguit la primavera, el blau del mar, els sons del vent i la quietud de les muntanyes. Sóc il·lustradora, tinc clar que ho vull ser des dels dotze anys. He après gran part del que sé a l'Escola Llotja i a Eina. També he estudiat belles arts. Visc al peu del Montseny i faig tallers a nens i nenes, dels quals surt bona part de la meva inspiració. Surto pels camins de vora casa meva corrent, caminant o, a vegades, volant, per cercar els secrets de la nit i imaginar-me el que passa al bosc quan no hi ha ningú per veure-ho. M'enamora buscar respostes, trobar preguntes i desplegar-les sobre el paper.
