Per aquest conjunt de raons d´ordre jurídic exposades el 1985, un cop més, no deixava de ser premonitori l?anàlisi que Jordi Solé desenvolupava el 1987, amb motiu de la introducció a l´edició catalana del llibre. La seva conclusió era que els nacionalismes condueixen a un carreró sense sortida, perquè impliquen una sistemàtica i permanent posada en qu?estió del model polític de la Constitució, sense aportar cap alternativa millor i més constructiva. Per això ?proposava? que només les esquerres (en plural) podien desenvolupar aquell model de la forma més progressiva possible, és a dir, en la forma d´un Estat federal. Però la seva conclusió era, també, que ja llavors les esquerres estaven molt dividides, a la defensiva i massa condicionades per l´Estat heretat del franquisme per poder plantejar les coses amb la necessària claredat.