Proposta conjunta de collages d’aquarel·les de Mònica Armengol i de textos poètics de David Gálvez, per dialogar, des de dos punts de vista creatius diferents, sobre la percepció dels paisatges d’Andorra. Quan ja estava a punt d’eixir / de l’espessor més fonda del bosc, / l’ensurt d’una òliba que s’abraona / des d’una branca, / com d’un trampolí, / fent el salt de l’àngel. / Silenci absolut. / Al cap d’un segle, una bategada d’ales. / De comiat, un esgarip inconformista / arribat d’un ultramon. / Silenci absolut.