La veu i la memòria del narrador unifiquen les històries de Recorda sempre això, l’últim premi Marian Vayreda. Hi veiem una caserna de guàrdia civil al Raval barceloní, el pati on les famílies dels membres del cos passen l’estona, l’eventual aparició d’un circ humil per distreure la canalla, la feina a les vores descosides de l’extraradi urbà... Són escenaris d’una educació sentimental que posa el focus en el coratge quotidià, en les dificultats de la vida diària, en les sobtades explosions de violència i en la necessitat d’assumir el passat per poder governar la pròpia vida.