Es deia Raimon Panikkar (Barcelona 1918 - Tavertet 2010). Erudit excels, viatger infatigable, interlocutor fascinant, oficiant extàtic, escriptor fecund que anava més enllà de l´escriptura i parlava del silenci de la paraula. Sempre serè i somrient, fresc i lúcid fins al final. Home bell i encantador, lleuger i robust, delicat i resistent. La llegenda és una mirada llunyana, i aquí resideixen la força, la bellesa, la fascinació i la seducció que la impregnen. Panikkar es presentava i era vist d´aquesta manera. Era un meteor, un cometa, un llamp. Sempre venia de lluny i després desapareixia. Procedia d´un ric passat, compost de totes les terres que havia recorregut i de tots els coneixements que havia acumulat.